Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana’t a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa-te’n ací.
El joc del canut o calitx consisteix a llançar monedes contra un canut de canya plantat en terra, que serveix de base a les monedes apostades pels jugadors, i en què guanya aquell que fa caure les monedes amb el colp de la moneda que s’ha llançat. Segurament, els orígens es remunten a l’època musulmana.
Es pot jugar de manera individual o per equips i a qualsevol edat, ja que les monedes es poden substituir per pedres planes, telles o xapes de grandària semblant. Cal dibuixar un cercle d’un 25-30 cm de diàmetre al sòl i col·locar al centre el canut i sobre aquest tres peces. Llavors es pacta la distància des de la qual s’ha de llançar, uns 5 o 6 metres, i els jugadors se situen darrere de la línia traçada. L’objectiu és tombar el canut, traure’l fora del cercle i que les peces queden dins.
Cada persona disposa de dues xapes, telles o monedes, que llança una vegada establert l’ordre. Si la peça es queda dins el rogle aconseguix un punt. Cada vegada que una persona acaba la tirada, s’anota el resultat i passa el torn a la següent. Quan totes han fet el nombre de tirades acordades, abans de començar, es compten els punts i qui més suma guanya la partida.
Si es juga per equips, cada jugador llança les dues peces. El primer jugador de cada equip prova d’acostar la peça al canut i l’equip que més s’hi aproxima continua tirant per intentar tombar-lo. Si no s’aconsegueix, es deixa la peça al lloc i llança el següent i així tots per ordre, fins que algú el tomba.
Quan algú el fa caure, les peces que passen la ratlla són per a qui l’ha tombat. Les peces que no passen la ratlla s’hi queden per veure si algú les guanya per aproximació. El joc continua fins que no queden peces per guanyar. En el moment del repartiment es diu «per a tu, per a mi, per a aquell», referint-se amb «aquell» al canut o calitx, ja que ningú guanya les monedes que són més a prop o a igual distància d’aquest.
