Morella (els Ports) compta amb un patrimoni paleontològic molt important, una part del qual es pot descobrir al Museu Temps de Dinosaures, inaugurat el 1994 al costat de l’església de Sant Miquel. Un centre que rep més de 28.000 visites cada any.
Les instal·lacions han incorporat una gimcana amb diferents proves que recorren tot el museu per a desxifrar les pistes que porten a recuperar el mapa robat sobre l’últim jaciment descobert a la zona. «Escapa en temps de dinosaures» s’inicia amb la lectura dels QR d’aquest espai amb els quals la paleontòloga Andrea explica que han robat al laboratori i cal seguir les pistes per a trobar el mapa que s’han emportat en menys de 30 minuts. Cal reservar amb antelació.
Nombroses restes
En aquesta comarca, hi ha estrats que es van formar entre el Juràssic Superior i el Cretaci Inferior, fa entre 146 i 98 milions d’anys. Un període en què l’aigua cobria aquestes valls, que han deixat nombroses i valuoses restes de fauna marina i algues calcàries. En el Cretaci, l’evolució va originar la formació d’argiles, una característica que ha permés la presència de nombroses restes de dinosaures.
Els paleontòlegs que hi treballen han descobert peces valuoses, ossos de dinosaures entre els quals destaquen els de l’espècie més trobada i estudiada, l’Iguanodon bernissartensis. En aquest museu es pot gaudir d’una reproducció a escala real d’aquest imponent animal que va habitar en aquestes terres. Al costat de l’Iguanodon, Morella posseeix molta més riquesa paleontològica, des de teròpodes carnívors fins a enormes herbívors, ornitòpodes i cuirassats.
Troballes importants
Així, per posar alguns exemples, el 2016 s’hi va localitzar el Morelladon beltrani, que va tindre una destacada repercussió científica i social. Les característiques físiques d’aquest dinosaure, especialment la vela dorsal, van despertar un gran interès en els investigadors, ja que els podia ajudar a determinar la diversitat de dinosaures herbívors dels ecosistemes del Cretaci Inferior europeu. De fet, la revista internacional Plos One, una de les principals publicacions sobre investigacions paleontològiques, el va situar en la segona posició de la llista de troballes mundials més rellevants de l’any, per darrere del Gualicho shinyae, de la Patagònia.
El 2017 van aparéixer restes al Mas de Romeu en molt bon estat de conservació pertanyents a un dinosaure de la família dels sauròpodes d’uns 20 metres de llargària des del cap fins a la cua, un animal que faria uns huit metres d’alçada. Els experts van datar les restes de 125 milions d’anys d’antiguitat i van trobar un total de 80 ossos. Amb aquesta troballa, el jaciment del Mas de Romeu es va convertir en un dels més importants d’Europa a causa de la quantitat de fòssils i el seu estat de conservació. A més, el 2022, hi van descobrir petjades de dinosaures.
El 2019, un grup d’investigadors va identificar una nova espècie de dinosaure carnívor a Vallibona, el Vallibonavenatrix, el primer representant del grup dels espinosàurids descrit en el registre ibèric, que va habitar als Ports fa uns 125 milions d’anys, durant el Cretaci Inferior.
Treballs de restauració
D’altra banda, aquesta setmana l’equip de restauració que treballa amb el patrimoni paleontològic de la comarca ha preparat 200 peces de dinosaure. El grup va començar la tasca el mes de juliol passat i des de llavors ha restaurat vèrtebres, costelles i restes de les extremitats dels jaciments del Mas de la Parreta, del Mas Roig i de Sant Antoni de la Vespa.
Així, el material queda llest per als posteriors estudis científics i treballs de divulgació. Igualment, està previst programar una exposició de les peces restaurades i del procés dut a terme. Ara mateix, hi ha més de 7.000 peces emmagatzemades perquè aquest nou equip continu els treballs de restauració i condicionament. Les tasques proven de preparar tot el material per a, en un futur, exposar-lo i valorar aquest ric patrimoni.
