Hi ha jocs que encara no han estat superats, fins i tot quan fa ja més de 25 anys de la seua publicació. I fins i tot quan el seu autor ha mogut fitxa per a explorar altres terrenys de disseny. És el cas de Bohnanza, el joc de negociar i intercanviar fesols. Sí, fesols… que no vos enganye la temàtica absurda, estem davant del millor, més clar i directe joc de negociació.
La màgia d’aquest joc és com ens transporta cap a una necessitat immediata d’intercanviar cartes. Ho fa amb una càrrega de regles mínima, que deixa espai mental als jugadors per a parlar i jugar sense obstacles amb la resta de participants al voltant de la taula. Ho fa en un temps reduït: en cinc minuts explicareu el reglament, i als cinc de començar a jugar, el valor de les cartes ja vos haurà fet clic. I finalment, ho fa ensenyant clarament a la taula, a la vista de tothom, què pot ser important per a cadascú. I això és clau.
Bohnanza gira al voltant de tres limitacions bàsiques:
- L’ordre de les cartes a la mà no es pot canviar. Tal com t’arriben te les quedes. Res d’agrupar-les per color o organitzar-les a la mà.
- Al teu torn ESTÀS OBLIGAT a jugar la primera carta de la teua mà. També pots jugar la segona, si vols.
- L’espai on pots jugar les teues cartes (els camps), es limita a dos. Les cartes del mateix tipus poden compartir camp, però si et veus forçat a jugar una carta i no tens espai, hauràs de desfer-te d’un dels camps, trencant els teus plans.
I es que d’aquestes tres regles es deriva el moment central del joc: quan arribe el teu torn, has de tindre la mà ben ordenada per a jugar la primera carta a un dels teus camps. Quan no ho pots fer arriba el drama i la tensió que articula la partida. Tots els teus plans giren al voltant d’evitar esta situació.
A sovint et veuràs obligat a jugar una carta i no t’encaixarà…
Per a fer-ho, el joc deixa un espai de negociació a cada torn: Has de jugar la primera carta de la teua mà i no et ve bé? Potser val la pena intercanviar-la per altres. O fins i tot donar-la de franc! Com que cada persona a la taula buscarà unes o altres cartes en moments diferents de la partida, les motivacions seran diferents per a cadascú i serà aquell que puga llegir millor les intencions dels adversaris qui trega més profit dels intercanvis.
L’altra part de l’equació que arredonix l’experiència és el disseny de les cartes que et porta ràpidament cap a un escenari on avaluar les preferències i les aversions de cadascú és fàcil. Cada carta et diu quantes de cada tipus hi ha al carter i a quant es paguen quan et desfàs d’un camp. Només amb un cop d’ull i un poc d’intuïció podem saber com està la gent de necessitada per obtenir o desfer-se’n d’un fesol. És una decisió de disseny clara i directa, que dona tota la informació als usuaris, ací no hi han cartes sorpresa o amb poders especials, els girs de guió venen dictats únicament pels jugadors.
Hi ha més «Fesols Boom» a la baralla (18) que «Fesols llauradors» (només 6), però per a obtindre dos monedes en necessitaràs 6 Boom però només dos de les menys freqüents, les de llaurador.
Durant una partida esperareu certes cartes amb impaciència, maleireu quan no aconseguiu un bon tracte i tractareu d’enganyar amb el número de monedes que heu aconseguit (un dels pocs elements secrets del joc, junt a la mà de cartes). Podeu ser més agressius o conservadors amb les vostres plantacions, cosa que anirà canviant durant la partida, dependent de si lidereu la puntuació o heu d’enxampar en punts algun rival. És un arc interessant, tot i que el joc té un caire més tàctic que no pas estratègic.
Amb tan fort component social, funciona especialment bé amb taules de quatre persones o més. La gran part del joc es simultani i per tant més gent a taula no vol dir esperar més per al vostre torn. No obstant això, com més en sigueu, més complicat serà entendre bé els interessos i aversions de cadascun, aixina que aneu amb compte de no fer una taula massa gran per a una experiència redona.
Evidentment, si sou dels que ho passeu malament jugant a convèncer o negociant, aquest joc probablement no vos encaixarà. Si sou dels que voleu fer un tast del gran ventall de possibles agències i motivacions que permeten els jocs de taula, Bohnanza continua sent el millor joc pur de negociació.
Altres jocs amb negociació
I’m the boss de Sid Sackson, 1994 (Yo soy el jefe). Un altre joc pur de negociació amb més girs inesperats i possibles malifetes entre companys de taula. Ideal per a taules amb ganes de gresca. Una joia que es troba actualment fora de distribució, tot i que algunes tendes encara tenen stock.
Catan de Klaus Teuber, 1995. L’eurogame definitiu que ho canvià tot a 1995 té un fort component de negociació, combinat en gestió de recursos i planificació espacial al tauler.
El camí d’Uwe
Uwe Rosenberg és hui en dia un dels autors de jocs més reconeguts i ho és, especialment, pels seus jocs més complexos com ara l’Agricola (2007). Curiosament, la seua carrera comença amb jocs senzills de cartes, com aquest Bohnanza o el seu excel·lent joc de memòria amb temàtica pizzera, Mamma Mia (1999). En els darrers anys s’ha especialitzat en jocs de patrons basats en poliòminos (penseu en les fitxes del tetris), sent el seu major èxit el joc per a dos, Patchwork (2014). Un mateix autor, tres estils ben diferents.
Una nova versió amb flors
Fa uns mesos, va botar la notícia d’una reedició de Bohnanza, amb una ambientació de flors en compte de fesols. Les il·lustracions de fesols han sigut motiu de burla durant anys i la nova versió il·lustrada per Beth Sobel, s’uneix a la tendència de jocs en ambientació a la natura. Com diguérem en el seu moment a xarxes, aquesta direcció artística no afavoreix el joc. Els fesols del Bohnanza te portaven a un ambient absurd i còmic, que ajudava molt al joc. A banda que el lligava a una època molt concreta, els jocs alemanys dels 90… El Bohnanza és lleig, sí. Però és el nostre lleig. En aquesta versió sembla un joc qualsevol dels 2020 sense ànima. I és que arriba un punt en que si tots els jocs són de natura i flors, cap joc és realment de natura i flors.
Casella d’eixida dedica un capítol a Bohnanza
D’altra banda, Casella d’eixida, el canal de YouTube especialitzat en videotutorials de jocs de taula, creat per Carla Rubio i Carles Palanca, ha dedicat un capítol a Bohnanza. Podeu veure’l en aquest enllaç.
Carles Palanca és un dels creadors de @casellaeixida.
?youtube.com/c/CaselladEixida
? twitter.com/casellaeixida
? instagram.com/casellaeixida
