Què series capaç de fer per un like? Comprar bots? Fer-te fotografies seminú? Mentir? Els likes s’han convertit en una espècie d’«examen» en les xarxes socials: necessitem aprovació, agradar, ser virals… Segons un estudi de The Media Social Family, cada dia hi ha més de 4.000 milions de likes a Instagram, el doble dels usuaris actius que té la plataforma en l’àmbit mundial. Però, què hi ha després d’aquestes xifres? Què s’amaga darrere d’un «m’agrada»?
Amb motiu del Dia Mundial de la Salut Mental, que se celebra el 10 d’octubre, des de Qustodio, la plataforma líder en educació digital per a famílies, expliquen la dependència emocional i psicològica que causen les xarxes socials en els més joves. Cal tenir en compte que, segons l’últim informe de Qustodio, «Del canvi a l’adaptació: vivint i aprenent en un món digital», l’any 2021 els menors espanyols van passar de mitjana gairebé 180 minuts diaris entre TikTok, Instagram, Snapchat, Twitter i Pinterest, les cinc xarxes socials més populars entre els més joves.
Es tracta de gairebé tres hores al dia en les quals els menors interactuen amb els seus amics, segueixen els seus influencers preferits i pugen contingut propi: stories, imatges, vídeos… Darrere d’aquestes publicacions els joves busquen agradar a les xarxes socials i, en moltes ocasions, la seua manera de mesurar-ho és a través dels likes. De fet, el mateix Instagram permet, des de maig del 2021, la possibilitat de triar si mostrar o no el número de «m’agrades» per a tractar de reduir la pressió sobre les publicacions.
I és que no seria la primera vegada que els menors pateixen problemes mentals per la pressió de les xarxes socials: depressió, ansietat, trastorns de son, ciberassetjament, addicció o, fins i tot, suïcidis. Segons un estudi d’UNICEF, un 25% dels adolescents espanyols ha sentit alguna vegada por a les xarxes socials, un 20% angoixa i un 14% discriminació. Uns traumes dels quals la societat espanyola és conscient, tal com reflecteix l’enquesta realitzada enguany pel Ministeri d’Assumptes Econòmics i Transformació Digital: un 71% de les persones majors de 15 anys creu que les xarxes socials generen ansietat, un 43% pèrdua de qualitat de son i un 48% considera que exposen a les persones a patir assetjament cibernètic. Malgrat això, l’«Informe Digital Report España 2022» assenyala que 9 de cada 10 espanyols usen les xarxes socials.
Els experts de Qustodio adverteixen del perill que pot generar una excessiva pressió de les xarxes socials sobre els més joves. I, encara que des de les mateixes plataformes tracten de reduir l’impacte emocional que generen, els menors estan exposats a una dependència emocional i psicològica, que poden generar:
– Descens d’autoestima: no obtenir el número de likes esperats pot implicar frustració i un sentiment d’inferioritat respecte als amics o familiars.
– Problemes d’identitat: és molt comú que els adolescents no es mostren tal com són en xarxes socials. El «postureig» obliga a analitzar cada publicació i a projectar una imatge d’ells mateixos que no sempre es correspon amb la realitat.
– Excés d’atenció: en pujar una publicació, els joves poden dedicar massa temps a veure el recorregut generat i si aconsegueixen el feedback esperat.
– Situacions de risc: per a assolir més impacte a les xarxes socials, els joves poden arribar a fotografiar-se o dur a terme activitats de risc pel simple fet de poder compartir-ho després.
– Dependència: un fenomen comú entre els més joves és el de publicar contínuament en les plataformes socials el seu dia a dia: menjars, estudi, festes, esport…
Eduardo Cruz, CEO de Qustodio, assegura que «una dieta digital equilibrada permet dedicar un temps diari o setmanal a aquestes plataformes sense generar-ne una excessiva dependència emocional. Per a això, moltes vegades cal ajudar els menors al fet que obtinguen aquest equilibri, controlant l’ús del mòbil o limitant determinades xarxes fins a una certa edat. Cal fer tot el possible perquè la vida dels joves no depenga de la seua activitat en les xarxes».
