Edat Mitjana
En els temps de la Conquista, era una alqueria àrab en què Jaume I va donar cases i terres a alguns dels seus segons consta en el “Llibre del Repartiment”. Jaume II el Just d’Aragó, va vendre a Jaume de Palau, ciutadà de Barcelona, per a ell i els seus successors l’alqueria de Xeresa, estant el Monarca en el setge d’Almeria el 6 de novembre de 1309. Per motius que es desconeixen degué de tornar Xeresa a pertànyer als Monarques de la Corona d’Aragó, perquè
Segle XVII
Història Cultural i Religiosa
Des de la Conquista, en l’eclesiàstic, Xeresa pertanyia a Gandia, de la qual es va desmembrar en 1535 erigint-se en rectorat de moriscos. En el s. XVII quan inclús vivien els fills i néts dels primers pobladors es va construir l’actual Església, estil claustral del Renaixement amb campanar i fatxada d’estil barroc, sent posada davall l’advocació de S. Antonio de Pàdua. En 1902, se separà de Xeresa la parròquia de Xeraco que fins a eixe moment havia sigut una vicaria annexa a esta. En 1882 el Ravalet construïa una ermita a la Santíssima Trinidad amb l’esforç de tots els seus veïns. El 26 de març de 1936, el rector de Xeresa, a causa dels esdeveniments polítics, se n’anava del poble fent entrega de les claus de l’església i de la casa abadia al Jutge de Pau, quedant l’església tancada al culte fins a 1939. Per un acord entre el duc de Gandia i les autoritats de Xeresa en 1701, tots els fills del poble sense distinció de classe i sexe podrien anar a instruir-se gratuïtament a la Universitat de Gandia, sent la quantitat anual que Xeresa pagava pels guardes de la mar per a la Universitat. Esta Universitat
L’Economia en Xeresa
Quant a l’economia cal destacar que al final del s. XVIII, segons Cabanilles, Xeresa produïx 10.000 arroves anuals de fulla morera, que de consumir-se tota en el poble podien mantindre 200 unces de cucs que donarien unes 2000 lliures de seda. En 1804 es planten 212 fanecades de terra d’arròs En 1875 es produïx entre altres productes 46.000 kg. de pansa i 34.900 de tarongers. Ja en 1846 tenim constància que hi havia horts de tarongers en el Terme. A finals del segle XIX ja funcionen dos motors de reg amb màquina de vapor i, a primers del s. XX s’instal·len tres més transformant tot el secà en regadiu. El sindicat agrícola “El Progrés” es funda en 1915 amb una extensió aproximada de 1000 fanecades de terra. Xeresa en els segles passats estava tancada per quatre grans portes, pagant el municipi a un veí per a obrir-les i tancar-les diàriament, i per donar el toc de queda totes les nits. Estes portes van ser derrocades en 1872. La Casa Consistorial es va inaugurar en 1884 i en el 2000 va ser derrocada per a construir-la de nou en el mateix lloc. En 1904 es va instal·lar la llum elèctrica.
Xeresa i la Política
Dos tendències polítiques havien pres força a primers del s. XX, el partit Monàrquic o de dretes i el partit Republicà d’esquerres. Mentres el partit Republicà era el primer de la província a inscriure’s com a tal, el 15 de setembre de 1925 l’Ajuntament d’idees conservadores acordava nomenar alcalde i alcaldessa honoraris de Xeresa S.S.M.M. els Reis D. Alfons XIII i Senyora Victòria Eugenia. Amb la proclamació de la República en 1931 i més amb el trist esdeveniment de la vaga del 4 de gener de 1932, (estos esdeveniments estan narrats en l’obra teatral “Sang i Seba”) estos dos partits van enfrontant-se més de dia en dia acabant com tota Espanya en la Guerra Civil. Els enfrontaments polítics i la guerra civil van omplir al poble de dolor i de dol en morir per estes causes 53 veïns. 6 a conseqüència de la vaga de 1932, 5 afusellats a l’agost de 1936, 31 caiguts en el front i 11 afusellats després de la guerra. El 30 de març de 1939 acabava la guerra, però la història de Xeresa seguia el seu camí.
