Enguany, el programa inclou una excursió des del Collao, visites guiades a les excavacions, i també tallers experimentals de prehistòria a càrrec de la professora del Departament de Didàctica i Organització Escolar de la Universitat de València Paula Jardón.
Les activitats s’emmarquen dins el cicle cultural Alcoi d’Estiu, i la ruta fins a Vil·la Vicenta, on es desenvolupen els treballs, forma part del cicle ’10 excursions voltant Alcoi i el seu patrimoni històric i arqueològic’, que organitzen Regidoria de Cultura i Centre Alcoià d’Estudis Històrics i Arqueològics (CAEHA).
Des del Museu s’ha indicat que per participar a les activitats no cal inscripció prèvia, i s’ha recordat que la millor forma d’accedir a Vil•la Vicenta és a peu, deixant el vehicle a Batoi o zones properes, ja que l’espai per a aparcament a la zona és molt limitat.
Jaciment de l’època Neandertal
Segons els propis investigadors canaris, el Salt és un dels jaciments arqueològics més importants d’Europa Occidental per a l’estudi de l’època dels Neandertals (Paleolígic mitjà) i, sobretot, per indagar en la fase final de l’existència d’aquests grups humans abocats a la desaparició. Aquest significatiu enclavament prehistòric ha estat objecte d’un dilatat procés d’investigació multidisciplinar que va començar l’any 1986 i continua a l’actualitat dirigit per la professora de la Universidad de La Laguna Bertila Galván i també per Cristo Hernández.
L’ampli grup d’investigació que es coordina des de la universitat canària ha aconseguit sòlids avanços en el coneixement de la fase final del Paleolític mitjà a aquesta regió del Mediterrani ibèric, entre fa 60.000 i 45.000 aproximadament. Les seues aportacions relatives a com organitzaven el seu espai vital aquests grups de caçadors i recol·lectors, com explotaven els recursos del seu entorn, les condicions ambientals en què vivien, així com el seu desenvolupament tecnològic, etc. han anat avançant considerablement. Actualment, es té una idea prou acurada de com fou la vida dels últims grups neandertals de les nostres muntanyes i, fins i tot, de les característiques paleoambientals del moment en què van deixar d’existir, coincidint amb un episodi climàtic extremadament fred que va provocar una significativa aridesa a tot el terç meridional del territori peninsular.
