Vila-real concorrerà a la convocatòria d’ajudes de fons Feder per al desenvolupament urbà sostenible integrat, per a optar fins a un màxim de 15 milions d’euros en sis anys d’ajudes europees per a projectes estratègics per a la ciutat.
Per a això, l’alcalde, José Benlloch, constituirà una taula de treball que, formada pel primer edil i els regidors d’Economia, Cultura, Territori i Noves Tecnologies i Inclusió Social, s’encarregarà de decidir els projectes i elaborar les propostes amb les quals la ciutat concorrerà a aquestes convocatòries d’ajudes.
“Vila-real és una de les ciutats millor posicionades per a optar a aquesta línia de finançament a fons perdut. Després de tot el treball realitzat en els últims anys, tenim estratègia i feina feta per a traure el màxim profit de l’oportunitat que ofereixen aquests fons”, argumenta Benlloch.
En aquest sentit, l’alcalde recorda la distinció obtinguda com a Ciutat de la Ciència i la Innovació i les marques de ciutat derivades d’aquest reconeixement en els àmbits de congressos i festivals, salut i esport, transparència o com a ciutat educadora i universitària. “Un treball, a més, per al qual hem sigut capaços d’implicar tota la societat, en estreta col•laboració amb entitats i empreses, per a aprovar per unanimitat un full de ruta d’innovació que ens col•loca ara en una posició avantatjada”, avança.
La taula de treball haurà de decidir amb quins projectes concórrer i a quina convocatòria fer-ho, tenint en compte que, a més de la convocatòria que s’obrirà pròximament hi ha previst un segon termini en 2016.
Entre els projectes que es posaran damunt la taula, l’alcalde avança que es treballa en nou possibilitats: completar la xarxa de carrils bici de la ciutat; la rehabilitació del Gran Casino com un nou espai de congressos; la creació d’un clúster d’empreses innovadores en una zona industrial actualment degradada com els voltants d’Alaplana; la rehabilitació de la planta superior del convent de les Dominiques com a residència i alberg d’artistes, culminant així l’Espai d’Art del Convent; la configuració d’un Espai de Creació d’Art per a l’Espai Públic en el qual puguen treballar les companyies locals a manera de “universitat del teatre de carrer”; l’obertura de la ciutat al Millars en un ambiciós projecte de reurbanització i recuperació del paratge natural; la creació d’una xarxa de transport urbà; la rehabilitació d’espais públics per a l’eficiència energètica; o la construcció de la plaça del Mercat.
Per a decidir quins projectes presentar, es tindran en compte els reptes i línies estratègiques marcades per la Unió Europea que, avança Benlloch, les propostes plantejades compleixen en la seua majoria.
En concret, la UE estableix cinc reptes a complir en els àmbits de creixement econòmic, entorn ambiental, lluita contra el canvi climàtic, millora de la qualitat de vida i lluita contra la pobresa i per la inclusió social. Englobats en aquests reptes, la convocatòria valorarà principalment els projectes emmarcats en cinc línies estratègiques, que són l’Administració Local i Smart City, l’eficiència energètica, la posada en valor del patrimoni, el medi ambient i la regeneració de zones urbanes degradades. “Hem avançat ja molt de camí en aquests àmbits i els projectes que barallem compleixen diversos o tots aquests criteris”, detalla.
“A més, una altra de les qüestions que la UE valora més a l’hora d’atorgar aquest tipus d’ajudes és la col•laboració entre municipis i àrees urbanes. Per això, alguns d’aquests projectes inclouen també aquesta component, en particular en el cas de la recuperació de l’entorn del Millars, que compartim amb Almassora”, afegeix Benlloch, qui puntualitza que ja ha abordat amb l’alcaldessa del municipi veí la possibilitat de presentar un projecte conjunt que inclouria un nou pont per a eliminar el trànsit rodat del viaducte romà.
Aquesta és, precisament, una altra de les qüestions que haurà de decidir la taula de treball, com concórrer a la convocatòria.
“Tenim la possibilitat de presentar-nos sols, amb un o amb diversos municipis. Valorarem quina és la millor forma”, apunta Benlloch, qui reitera les oportunitats de futur que ofereix la col•laboració entre ciutats.
“Hem de deixar de competir entre pobles veïns i començar a col•laborar per a competir junts en el món”, argumenta. En aquesta línia, Benlloch advoca per començar a treballar en la creació d’un àrea metropolitana amb estructura pròpia.
