A Espanya existeixen 33 espècies de rates penades, totes són insectívores i estan protegides. A la Comunitat Valenciana habiten 22 espècies i tal vegada la més coneguda per la població és la pipistrel·la (Pipistrellus pipistrellus), la rata penada més xicoteta de la fauna valenciana. Aquest diminut mamífer volador viu molt a prop dels humans. Tria per a refugiar-se i criar clivells d’edificis habitats, de construccions abandonades o enrunades, forats d’arbres i altres indrets on poden arribar a concentrar-se fins a 2 000 femelles. ‹‹Els pipistrel·lus són eixes rates penades que veiem per ací per les ciutats i que s’alimenten a prop de les fanals. Són prou abundants i és fàcil crear una colònia en una simple caixa de fusta on poden arribar a entrar vora 100 exemplars››, segons paraules de Toni Alcocer, tècnic superior en recursos naturals, durant les VI Jornades del Paisatge Protegit de la Desembocadura del Riu Millars organitzades pel Consorci riu Millars.
És molt difícil afavorir a totes les espècies animals que són aliades nostres i ens ajuden a combatre als insectes molestos i perillosos com el mosquit tigre. Però els biòlegs i tècnics en recursos naturals recomanen centrar-se en unes poques espècies per a fer promoure la lluita biològica. Per exemple a la natura valenciana trobem amfibis, peixos, dragons, aus insectívores, rèptils i rates penades que mengen bàsicament insectes com aranyes, mosques, papallones i mosquits. Els experts en rates penades de tot el món han demostrat que un animal fàcil de mantenir a prop de pobles, ciutats i conreus és la rata penada. Alcocer afirma: ‹‹Afavorir aquestes colònies és molt important per tal de combatre els mosquits. Hem de pensar que una rata penada pot consumir fins a 3 000 mosquits en una sola nit, és a dir, les 100 rates penades d’una sola caixa refugi de fusta poden menjar 300 000 mosquits al costat de ta casa››.
Què podem fer per ajudar a les rates penades?
La utilització de plaguicides, pesticides, herbicides i altres productes afecta directament a les rates penades, ja que molts exemplars acaben morint-se al consumir insectes enverinats. La falta de refugis naturals els deixa sense llocs per a amagar-se. Amb la instal·lació de refugis artificials afavorim la presència de noves colònies. Existeixen multitud de resguards però tots han de tindre unes característiques concretes. Alcocer recorda: ‹‹Si construïm i pengem caixes refugi de fusta han d’estar a 3 metres de terra perquè les rates penades es senten segures.
Caixes refugi per a rates penades
Els biòlegs i tècnics presents durant els VI Jornades organitzades pel Consorci riu Millars han instal·lat 4 caixes refugi de fusta al voltant del Centre de Natura del Termet de Vila-real (Castelló). Ells preveuen que en uns pocs anys estaran ocupades per centenars de xicotetes rates penades.
