Tant els íberos com els romans han deixat en la Península Ibèrica un llegat arqueològic i cultural incalculabre. Aquesta petjada ha perdurat en el temps fins a l’actualitat i es pot trobar en nombroses localitzacions de la Comunitat Valenciana, convertint a aquesta en una de les autonomies més estudiades pels entesos en la matèria i que alberga un gran nombre de jaciments i monuments tant de l’època ibèrica com de la romana.
Els íberos van habitar aquest extens territori durant segles fins que van haver de fer front a un enemic més fort i poderós. Amb l’arribada dels romans a la Península es va produir un procés de romanització en el qual els íberos entren en una fase de declivi arribats al segle II a.c. En el cas de la Comunitat no es va produir cap excepció davant el pas del imparale exèrcit romà. Açò va suposar pràcticament la fi de la cultura ibèrica en la zona del Mediterrani. I els íberos que van sobreviure al procés de reconquesta i guerres van haver d’integrar-se tant en la cultura com en la forma de vida invasora per a poder sobreviure. Els romans van acabar imposant-se per a donar pas a una nova era en la Península Ibèrica.
Tres pobles amb història
La comarca dels Serrans és un dels llocs idonis per a albirar més d’a prop alguns dels monuments arquitectònics romans més aviat conservats. Una d’aquestes localitzacions és l’aqüeducte romà de la Penya Tallada, situat en el municipi de Calles. Situat en el riu Xelva a 600 metres sobre el nivell del mar, l’aqüeducte va ser construït per a proveir d’aigua a la ciutat de Sagunt. Originalment albergava unes dimensions de 36 metres de longitud i aconsegueix els 33 metres d’altura.
L’aqüeducte també està considerat com un Bé d’Interès Cultural i forma part d’una ruta que comunica amb els municipis de Toixa, Calles, Xelva i Domenyo. Aquesta sendera és perfecta per a gaudir d’un dia a l’aire lliure en plena naturalesa, encara que és recomanable portar un calçat adequat ja que una part del tram pot estar cobert per aigua. Aquesta ruta et permet recórrer Penya Tancada i passar per una sendera de túnels situats en plena roca.
Dins de la comarca dels Serrans també es pot visitar ‘El Senyal’, a Villar del Arzobispo, un jaciment íberorromano que s’emmarca dins de la Ruta Ibèrica Valenciana i la Petjada de l’Home. Tots dos recorreguts mostren el pas dels íberos en la Península Ibèrica, concretament a la Comunitat, una de les regions on més arriagó la cultura íbera. Aquest jaciment va perdurar sota la protecció de Edeta, conegut ara com el Tossal de Sant Miquel a Llíria, fins i tot després de la invasió de les tropes romanes. En l’actualitat es conserven dues grans pomes, que configuren una ciutat amb un recinte emmurallat, obertes al públic.
Una mica més al sud, en la comarca de Requena i Utiel, roman l’antic assentament de ‘Kelin’ a Caudete de las Fuentes, encara que ara és conegut també com el jaciment dels Villares. En el seu moment va ser una ciutat de gran influència situada al costat del ric Mare en una de les comarques on s’han trobat major presència de la cultura íbera a la Comunitat. Amb una extensió de 10 hectàrees, ‘Kelin’ roman sobre una lona molt pròxima al poble, per la qual cosa l’accés al jaciment és accessible a tots els públics.
Restes de l’antiga ciutat de ‘Kelin’. / WIKIPEDIA
Aquestes restes arqueològiques constitueixen únicament una xicoteta part de tota la riquesa històrica present a la Comunitat Valenciana. En quasi totes les comarques s’han trobat vestigis de jaciments íberos o romans, fet que permet fer un recorregut exhaustiu per tota la demarcació autonòmica. La Comunitat és, no obstant açò, un territori que encara queda per explorar íntegrament i que protegeix més trossos d’història que esperen ser descoberts.
