Té un terme municipal d’1,10 km2 d’extensió, amb 481 m de platja. Limita amb Gandia pel nord i l’oest; amb Bellreguard i Miramar, pel sud; amb Daimús, pel nord, i amb el mar Mediterrani, per l’est. El terme està travessat per la carretera de Natzaret a Oliva i pel camí que l’unix amb Daimús i Miramar, que va paral·lel a la falla costanera. Esta falla dividix el terme en una part marjalenca i una altra mes elevada, d’agricultura tradicional de regadiu, que fa servir l’aigua de la séquia Comuna de Gandia, provenint del riu d’Alcoi. Guardamar ha començat l’explotació turística de la platja tardanament, ¡a en este segle.
La població encara s’endevina com un antic recinte tancat, organitzat a l’entorn de la casa senyorial dels Tamarit (l’anomenada Casa Gran). Al seu costat hi havia un trapig o molí de sucre, que sembla unit a la mateixa existència del lloc, instal·lat sobre la falla geològica o escarpa prelitoral. En conjunt, el poble apareix estructurat en quatre illes de cases i tres carrers primitius, als quals s’afegiren posteriorment el carrer del Molí i el carrer Nou. Actualment es troba en plena expansió urbanística.
Algunes troballes de ceràmica i monedes semblen indicar l’existència d’una antiga vil·la romana. Va ser Alqueria islàmica fins a l’expulsió dels moriscs el 1609, després de la qual no arriba a quedar totalment deshabitada.
Ha rebut diferents noms, presos dels seus senyors: Rafal de Verdaguer, Alqueria de don Enrque, en el segle XVII, i, sobretot, Alqueria elis Tamarit. Mes modernament s’ha conegut com a /’Alquerieta de Guardamar, fins que va adoptar oficialment el nom de Guardamar de la Safor, l’any 2001. L’últim senyor feudal, en el segle XIX, va ser el marqués de Mira-sol, que va emparentar amb la poderosa familia dels Trénor, la qual va esdevindre molt influent i va fer construir diverses cases de camp per als seus arrendataris.
Per a parlar de la població, hem de partir del segle XVI, quan apareixen els primers censos. Cap al 1572, Guardamar de la Safor era habitat per onze famílies, i al començament del segle XVIII n’acollia una vintena. Entre finals del segle XVIII i els inicis del XX s’estabilitzà, i va créixer, sobretot, en el primer terç del segle XX. Amb tot, a partir dels anys quaranta s’hi va iniciar un declivi, en gran part per la falta de serveis i d’expectatives. En els anys cinquanta, com la resta dels pobles de la mar, va experimentar una forta emigració cap a França. Actualment compta amb 318 habitants. Enfront de la casa senyorial es troba l’església, dedicada a Sant Joan Baptista, que compartix el patronatge de la població amb la Mare de Déu de la Llet. L’església es troba annexa a la parròquia de Miramar des del 1535, on es guarden els documents corresponents a Guardamar. L’arxiu municipal conserva les actes des del 1828 i la comptabilitat des del 1880.
