L’equip tècnic que ha fet els enregistraments i els diversos cantants que hi han participat, han estat acompanyats per Joaquim Roset, regidor d’Història i Patrimoni de l’Ajuntament de Tivissa, i Agustí Jardí, membre de la comissió de patrimoni del consistori tivissà.
L’alcalde de Tivissa, Jordi Jardí, ha explicat que la Diputació de Barcelona “ha demanat la col·laboració de l’Ajuntament de Tivissa en la cessió d’aquests espais perquè, segons ens diuen per escrit, han considerat ‘la idoneïtat del poble de Tivissa degut al seu encant particular i a la seva tradició d’acolliment de la música popular’”. Jardí ha afegit que “és un orgull pel nostre poble que es reconegui així el seu patrimoni monumental i cultural i poder participar en l’enregistrament d’aquestes cançons recopilades per tot el territori de parla catalana sota el mecenatge de Rafael Patxot que, a més, va tenir molt bona relació amb un destacat científic i meteoròleg tivissà, el Dr. Ramon Jardí”.
Cal recordar que l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya és un corpus musical de totes les cançons populars de les terres de parla catalana, on també es recopilen danses, entremesos, rondalles, llegendes, refranys, jocs, instruments de música, etc. Els originals d’aquest immens fons documental van ser dipositats l’any 1991 a l’Abadia de Montserrat.
Rafael Patxot i Jubert va néixer a Sant Feliu de Guíxols el 1872 en una família d’industrials i va estudiar a Barcelona, París i Londres. Va ser un dels mecenes més importants de la cultura catalana de les primeres dècades del segle XX, amb projectes culturals com ara el suport a l’Institut d’Estudis Catalans, l’Estudi de la Masia Catalana o l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya. Figura polièdrica i d’interessos ben variats, fou també un dels precursors de l’estudi de l’astronomia i la meteorologia a Catalunya. L’any 1936 es va veure forçat a exiliar-se a Suïssa, d’on va decidir no tornar-ne mentre el país estigués en mans del règim feixista de Franco. Va morir a Ginebra el 8 de gener del 1964.
