Teresa García: “Aquest reconeixement és fruit del treball consensuat de totes les forces polítiques i de l’espenta de la societat civil de la nostra ciutat per a posar en valor una de les riqueses més importants que tenim, el nostre patrimoni i la nostra empremta en la història a través de la romanització”
Les Corts Valencianes han aprovat hui per unanimitat una declaració institucional en la qual es reconeix a Sagunt com a Capital Valenciana de la Romanització, la mateixa declaració que va ser aprovada per unanimitat pel Ple de l’Ajuntament de Sagunt.
A més de la delegada de Presidència i diputada autonòmica, Teresa García, també han assistit tots els grups polítics municipals, menys Iniciativa Porteña, així com altres representants de la societat saguntina, com els col·lectius vinculats directament amb el patrimoni de la ciutat. A més, el grup Sagunt Civitas ha fet una representació amb ambientació del món romà en l’entrada del Palau dels Corts, perquè els diputats pogueren comprovar que darrere d’aquesta declaració hi ha molta gent il·lusionada. El suport dels veïns també s’ha vist reflectit en les més de 2.500 signatures del manifest disponible en la web que va crear l’Ajuntament de Sagunt, www.arsesaguntum.com , on s’ofereix tota la informació referent a la proposta.
En aquest sentit, la delegada de Presidència i diputada autonòmica, Teresa García, ha assenyalat: “Hui és un dia molt important per a Sagunt perquè s’ha aconseguit el reconeixement de les Corts Valencianes com a Capital Valenciana de la Romanització. Aquest reconeixement és fruit del treball consensuat de totes les forces polítiques i també de l’espenta de la societat civil de la nostra ciutat per a posar en valor una de les riqueses més importants que tenim, com és el nostre patrimoni i la nostra empremta en la història a través de la romanització. Som un referent, en el País Valencià, l’Estat espanyol i en el Mediterrani, de la cultura clàssica i hem de traslladar eixa referència en millores per a la nostra ciutat, per a la recuperació del nostre patrimoni, la creació d’ocupació i per a fer de la nostra història el nostre futur”.
A més de Teresa García i José Manuel Tarazona de Compromís, han assistit a les Corts: Guillermo Sampedro, d’Esquerra Unida; Pablo Abelleira, regidor de Patrimoni d’ADN Morvedre; Sergio Muniesa, del Partit Popular; Francisco Crispín del PSPV-PSOE; i Raúl Castillo, de Ciutadans.
Aquesta iniciativa també està recolzada per Jesús Huguet, del Consell Valencià de Cultura; la catedràtica d’Arqueologia, Carmen Aranegui; l’escriptor Santiago Posteguillo; i diverses associacions del municipi, entre les quals es troben: el Col·lectiu pel Patrimoni Saguntí, Voluntarios por el Patrimonio, el Centre Arqueològic Saguntí, el Centre d’Estudis del Camp de Morvedre i Saguntum Civitas, els representants de les quals han assistit hui a les Corts. Altres entitats adherides són: Ludere et discere, Ascosa AVA Sagunot, Societat Vitivinícola i Asociación Cultural Lanceros, entre d’altres.
El text que s’ha aprovat recull una argumentació històrica que justifica la petició que Sagunt siga considerada Capital Valenciana de la Romanització. Tal com s’apunta en la declaració, Sagunt va ser una de les més importants ciutats ibero-romanes d’Hispània pertanyent a l’àmbit cultural de l’Edetania, en la qual s’han trobat vestigis arqueològics que daten del segle VI a. C. Va estar habitada sense interrupció fins a la seua romanització i es va convertir en el nucli més antic i més actiu de l’àrea valenciana. De fet, manté en el seu paisatge actual elements de l’antic urbanisme públic en condicions aptes per a la seua divulgació. Va assumir la civilització romana sense perdre la seua identitat i va ser la primera fàbrica de monedes que va emetre una moneda en la península ibèrica. Una de les claus que expliquen la seua gran rellevància històrica és la relació de la ciutat ibera amb el mar a través del port situat en el Grau Vell. D’altra banda, la importància de la ciutat també es reflecteix en les abundants referències dels historiadors clàssics, sobretot, després que fóra destruïda pels cartaginensos.
Declaració institucional
Arse/Saguntum va ser una de les més importants ciutats iberoromanes d’Hispània pertanyent a l’àmbit cultural de l’Edetània. S’han trobat vestigis arqueològics que daten del segle VI aC.
Va estar habitada sense interrupció fins a la seua romanització i es va convertir en el nucli més antic i més actiu de l’àrea valenciana. De fet, manté en el seu paisatge actual elements de l’antic urbanisme públic en condicions aptes per a la seua divulgació: restes de la muralla ibèrica, el fòrum, el teatre romà, el circ, restes del pont romà, la calçada, la Domus dels Peixos, restes de la configuració urbana, restes de l’antiga necròpolis, un mur del temple de Diana.
Una de les singularitats més importants d’Arse/Saguntum és el fet que es tracta d’un centre edetà que assumeix la civilització romana sense perdre la seua identitat. A més, va ser la primera ceca o fàbrica de monedes que va emetre moneda a la península Ibèrica.
D’altra banda, una de les claus que expliquen la seua gran rellevància històrica és la relació de la ciutat ibera amb la mar a través del port ubicat al Grau Vell. Aquest port es va convertir en un empori (segles IV i III) fonamental per a les transaccions comercials entre els pobles del Mediterrani: ibers, fenicis, púnics, grecs…
Hi ha troballes arqueològiques que testimonien contactes amb Marsella, Roses, Eivissa i Itàlia, a més d’altres ciutats fenícies de l’Estret i de l’àrea d’influència ibèrica.
La caiguda d’Arse/Saguntum el 219 aC en mans dels cartaginesos conduïts per Hanníbal, inici de la Segona Guerra Púnica (218-202 aC), va comportar l’arribada dels Escipions i la militarització de la península Ibèrica. La guerra entre romans i cartaginesos va finalitzar amb l’expulsió dels africans i el sometiment de les tribus indígenes amb la derrota dels càntabres i els asturs l’any 19 aC. Aquest esdeveniment transformarà profundament l’organització sociopolítica de l’àrea mediterrània europea, asiàtica i africana.
La caiguda de Sagunt va comportar, d’una banda, el començament del procés de romanització de la península Ibèrica, i d’altra, va ser la ciutat valenciana més antiga que va testimoniar aquest procés en la seua transformació urbanística, econòmica i jurídica, sobretot a partir de la reconstrucció de la ciutat per Escipió l’any 205 aC.
En primer lloc, va disposar de l’estatut de civitas foederata o ciutat federada, i després l’estatut jurídic de colònia llatina. Posteriorment, es va convertir en un municipi de dret romà, un privilegi atorgat per August l’any 4/3 aC.
La importància de la ciutat també es reflecteix en les abundants referències dels historiadors clàssics, sobretot després de la destrucció pels cartaginesos i la seua glorificació posterior amb l’objectiu d’ennoblir-la per la seua fidelitat a Roma. L’historiador d’origen grec Polibi fa referència en les seues Històries a un santuari dedicat a la deessa Afrodita ubicat al Grau Vell.
Titus Livi conta amb gran dramatisme el setge i la destrucció de Sagunt pels cartaginesos en la seua obra Ab urbe condita (‘Des de la fundació de Roma’). Plini el Vell fa esment en la seua Història Natural a l’existència d’un antic temple saguntí dedicat a la deessa Diana, la qual cosa demostraria una antiga tradició religiosa compartida amb el món grecollatí.
Però no són els únics. També trobem l’empremta de Sagunt en altres autors, com els poetes Marcial, Juvenal i Fronton, que posen en relleu el paper de la ciutat com a centre productor de vi i ceràmica per a exportar a Roma.
Per totes aquestes raons, considerem que la ciutat de Sagunt recull els mèrits històrics suficients –objectius i rigorosos– per a ser considerada Capital Valenciana de la Romanització. Sol·licitem, per tant, a tots els partits polítics de l’Ajuntament que aproven aquesta moció per a ser presentada després a les Corts Valencianes perquè Sagunt siga declarada Capital Valenciana de la Romanització.
