El foc és un historiador intens del món o, almenys, un actor recurrent. Les nostres festes són una foguera viva que manté el foc com abans ho feien les vestals. A foc lent fem els preparatius fins a guarnir en flames la nit àlgida de la festa. Pretensiosos, ens vestim de dimonis i juguem amb el foc.
I encara que els orígens foren més moderats, el foc ha estés les seues flames com si foren braços, fins a completar les festes valencianes tal com les entenem hui en dia. I és que només feia falta una xicoteta espurna per a provocar este incendi.
Però més enllà de la metàfora, sens dubte, una relació ardent unix el Foc i la Festa. D’eixa relació ardent s’ocupa l’exposició «Rituals de festa i foc», del fotògraf David Cantillo Orozco, produïda pel Museu Valencìa d’Etnologia.
Moltes festes del País Valencià són protagonitzades per una foguera, i en altres festes populars el foc és també un element del tot imprescindible. Les festes valencianes uneixen sovint el Foc i la Festa, relació de la qual s’ocupa l’exposició “Rituals de festa i foc”, del fotògraf David Cantillo Orozco, produïda pel Museu Valencià d’Etnologia.
El foc és símbol de purificació i de renovació de la vida i un dels elements festius més rellevants de els festes de la Comunitat Valenciana. Originàriament la foguera, la falla, eren en sí mateixes festa. Una relació ardent uneix el foc i la festa en terres valencianes.
D’aqueixa relació ardent s’ocupa l’exposició «Rituals de Festa i Foc». És tracta d’una mostra itinerant del Museu Valencià d’Etnologia (Muvaet).
«Rituals de Festa i Foc» fa una selecció d’algunes festes valencianes significatives on el foc és el protagonista. Es divideix en tres parts: la «Matxà de Vilanova d’Alcolea», la «Santantonà de Forcall», «Falles. Fogueres i castells», amb fotografies de David Cantillo.
“Matxà” de Vilanova d’Alcolea
Els habitants de Vilanova d’Alcolea (La Plana Alta) encenen el seu poble per celebrar la Festa de Sant Antoni, una de les més espectaculars i participatives de totes les que es fan al nostre territori. Festa declarada Bé d’Interés Cultural (BIC) de la Comunitat Valenciana La imatge del sant, els cavalls i milers de visitants travessen les barreres de foc que tenen per objectiu impedir-los el pas. La festa s’organitza a partir de la divisió del poble en deu carrers. Cada any són els veïns d’uns dels carrers qui organitzen i protagonitzen les celebracions: recapten els diners necessaris, preparen la foguera gran o “dels majorals” amb plantes d’argelaga dels camps i boscos, i munten a cavall en una espectacular cavalcada entre el foc o “matxà” desafiant les flames. Tot un espectacle de llum i color.
“Santantonà” de Forcall
La festa de Sant Antoni de Forcall (Els Ports) s’identifica amb el foc. Declarada BIC de la Comunitat Valenciana, la foguera de Sant Antoni està feta de llenya tallada expressament per al foc. Els joves s’encarreguen d’arreplegar la fusta i munten una barraca a la plaça principal del poble. El Dia del Maio Majoralia i Santantonada ixen al bosc a tallar els set pins que formaran l’estructura cònica. La barraca es basteix al voltant d’un arbre central, anomenat «maio», que centra la foguera i simbolitza l’arbre de la vida. Acaba cremant-se finalment mentre lluiten al seu voltant Sant Antoni i Sant Pau (representen el bé) contra tot un seguici infernal de criatures malignes: Botargues, Despullat, Filoseta, Cremallers… Cal dir que els dos sants van lligats amb una corda pels canells de les mans, és el costat del bé; a l’altra banda de la corda, el Despullat, representa el mal.
«Falles. Fogueres i castells»
Recull una mostra fotogràfica dels moments emblemàtics de les Falles de València on el foc és el protagonista. Mascletades, castells de focs artificials i la cremà, entre altres rituals, encenen de roig i groc i fum de pólvora l’ambient.
Cordà
Ritual nocturn de foc en el qual els coeters disparen nombrossos coets en un recinte tancat. Després d’anys sense celebrar-se, la cordà va ser recuperada en algunes poblacions valencianes. Desenes de coets, del tipus femelletes i els denominats coets borratxos, van soltant-se i esclatant de forma erràtica i indefinida en un infern lluminós on l’olor de la pólvora es barreja amb la sonoritat i els colors del foc. És una manifestació pirotècnica que destaca per la seua magnitud i espectacularitat.
David Cantillo és un jove fotògraf valencià que ha dut a terme la seua carrera a l’àmbit de la fotografia comercial i en nombrossos projectes de caràcter temàtic. La seua inquietud fotogràfica l’ha apropat a diferents temes com l’esport, la natura, la poesia, el turisme i la festa, sobre tot el foc i les falles, a més de les arts escèniques i musicals.
Cantillo ha aconseguit diversos premis i guardons, com el de millor fotografoa al Montphoto, el Concurs Internacional de Fotografia de Natura de Lloret de Mar, i finalista en Unicornio, el concurs de fotografia de Montilla (Córdoba).
Des del 2005 aquest fotògraf ha vingut realitzant el seu projecte de documentació fotogràfica de les festes amb pòlvora i foc “Fuego en las Manos”, sobretot arreu del País Valencià, i també en alguns indrets de Catalunya i les Illes Balears, i puntualment a Navarra i el Sud de França.
