El denominador comú que articula les obres que conformen aquesta mostra de fotografia i escultura és la utilització del blanc i el negre, amb subtileses de colors, com a element compositiu.
Josep Llopis amb la geometria com a eina i els objectes “encontrats”, reciclats, ens presenta escultures amb estructures lineals i direccionals en interconnexió permanent amb el volum. Llopis, en relació a la seua obra, afirma “es pot dir que les meues estructures i combinacions són infinites i vitals. Queda clar que buscant la creació d’una atmosfera harmoniosa, he fet ús de la fusta com un volum i dels ferros els traçats en l’aire. El que em permet gran llibertat d’expressió.”
La fotografia representa la realitat interpretada a través de la pròpia visió del fotògraf, Vicente Salvador, transmetent-nos què li inspira, quin lloc ocupa el blanc i negre en els seus treballs i, en definitiva, que considera essencial a l’hora de fotografiar el paisatge urbà. Segons Salvador “el resultat final serà necessàriament diferent al que estem acostumats a veure, obligant-nos a construir i interpretar nostre món”.
