La transparència, un dels pilars del Govern Obert, és necessària per a millorar la qualitat democràtica i fer més eficaç, eficient i íntegra l’administració, tal com ha quedat palesa en la Jornada sobre Govern Obert, celebrada avui en el Centre Cultural El Casino de Quart de Poblet en el marc del conveni de la Generalitat Valenciana, a través de la Conselleria de Transparència, Responsabilitat Social, Participació i Cooperació i la Universitat de València, institucions ambdues que han compartit l’organització d’aquesta iniciativa amb l’Ajuntament de Quart de Poblet i l’Associació Valenciana de Politología (Avapol), representada en l’acte per José Vicente Egea.
Dirigida per Joaquín Martín Cubes, professor de Ciència Política i de l’Administració de la Universitat de València, la jornada ha tingut una primera part en la qual s’han analitzat conceptes com a rendició de comptes, transparència i accés a la informació. En aquest bloc, la professora titular de Ciència Política de la Universitat Autònoma de Madrid, Elena García Guitián, ha pronunciat una conferència, en la qual ha defensat la necessitat d’engegar processos de participació, transparència, govern obert…, però pensant ben les estratègies i analitzant el que ja s’ha fet en altres països i els seus resultats perquè “els processos participatius mal enfocats i malament desenvolupats generen més desconfiança i més frustració”.
En aquesta part s’han conegut tres experiències lligades al Govern Obert: la de la Generalitat Valenciana, amb iniciatives com el Portal de Transparència (GVA Oberta) o el Codi del Bon Govern, exposada per la secretària autonòmica de Transparència, Zulima Pérez; la de la Diputació de València, amb l’Estratègia GO! i el Pla Estratègic de Govern Obert, desenvolupada pel cap de servei de Transparència de la corporació provincial, Ricard Martínez, i la de l’Ajuntament de València, que també està desenvolupant un portal de transparència i la Guia de Transparència del Sector Públic Local, entre altres mesures, explicades pel seu Cap del Servei de Transparència municipal, José Ignacio Pastor.
La segona part, centrada en Govern Obert, Xarxes i Participació, ha comptat amb la conferència de Joan Subirats, catedràtic de Ciència Política de la Universitat Autònoma de Barcelona i figura de referència en l’àmbit de la gobernanza, les xarxes, la participació o l’anàlisi de polítiques públiques, qui ha incidit que més que en una crisi, ens trobem “en un canvi d’època”, en la tercera revolució industrial amb canvis tecnològics que influeixen en molts altres àmbits.
Subirats ha parlat de la transparència com a element fonamental per a facilitar la capacitat de la població d’exercir una funció de control del sistema, i ha especificat que “quan parlem de transparència, estem parlant de democràcia, de democratització del poder i del saber, coneixement compartit i coneixement distribuït”. Així mateix, ha destacat com a positiu que diferents administracions des de l’àmbit autonòmic, provincial i local hagen evidenciat la seua aposta per alinear-se amb els canvis que exigeixen les democràcies actuals i la societat.
evolucionant d’una participació fonamentalment col·lectiva a la promoció de la participació individual.
L’edil ha detallat les diferents accions desenvolupades, fonamentalment en els últims cinc anys, moltes de les quals han tingut el suport financer i el reconeixement de la Unió Europea i d’institucions com l’Organització Internacional de la Democràcia Participativa. L’última consulta convocada ha servit, de fet, perquè la ciutadania s’implique en el canvi del nom de 8 carrers afectats per la Llei de Memòria Històrica i ha tingut com a gran novetat l’ús de l’aplicació gratuïta Telegram per a votar, gràcies a la col·laboració de Hub Cívic, una iniciativa sense ànim de lucre engegada pel Grup Càlam (de reflexió i propostes per a l’acció política) amb l’objectiu de facilitar l’ús de la tecnologia en processos de govern obert.
Precisament representat a Hub Cívic ha participat en la jornada Diego Álvarez, un dels seus cofundadors i professor titular del Departament de Comunicació Audiovisual, Documentació i Història de l’Art, adscrit a la MTS d’Enginyeria Informàtica de la Universitat de València, de la qual és sotsdirector de Govern Obert, Comunicació i Cultura. En la seua intervenció ha sostingut que l’objectiu fonamental d’aquests grups d’anàlisis, recerca, debat és l’apoderament de la ciutadania perquè aconseguisca el poder real de conèixer, controlar i influir permanentment en les qüestions públiques que li afecten i interessen.
Álvarez ha posat en valor algunes de les eines que han desenvolupat, com CivicBOT, per al control dels partits polítics o la proposta d’estandarditzar els programes electorals. Respecte al procés participatiu de
Quart de Poblet per Telegram, ha subratllat que el sistema de votació desenvolupat està a la disposició de qualsevol institució, organisme, col·lectiu que vulga utilitzar-ho, la qual cosa li aporta un valor afegit.
Al llarg de la jornada han sorgit també qüestions relacionades amb les dificultats d’implementació dels processos lligats a la transparència i al govern obert, entre elles, la falta de recursos i de formació o la legislació vigent, que no arreplega l’àmplia casuística que es genera en aquest àmbit.
