Quart de Poblet homenatja el seu patró amb la Passejà

La tradició més distintiva del municipi està declarada Festa d’Interès Turístic Local de la Comunitat Valenciana

Com cada 9 de juny des de fa 293 anys, Quart de Poblet va rendir ahir homenatge al seu patró, Sant Onofre, oferint-li un espectacle únic en el qual s’uneixen el foc i la pólvora, la música i el sentiment arrelat de poble: la Passejà, declarada Festa d’Interès Turístic Local de la Comunitat Valenciana en 2007.

La processó votiva, encapçalada per l’alcaldessa, Carmen Martínez, i representants de la corporació municipal al costat dels veïns i les veïnes, part de l’Ermita de Sant Onofre i culmina en la plaça de l’Església, després de recórrer bona part del municipi. Durant el recorregut, hi ha moments molt especials, són les rodes de foc, en les quals els coheters de l’associació Amics de la Passejà s’uneixen en cercle o formant un arc per a oferir-li al sant i a totes les persones que participen en la festa un autèntic esclat de llum i color, pirotècnia en estat pur, portada a la seua màxima expressió en els dos magnífics espectacles pirotècnics que van oferir ahir Ricasa, en la rotonda de l’escultura amb aigua i Gori al final del carrer Azorín, al costat de la Biblioteca Pública Municipal.

Des de fa uns anys, es forma una tercera roda, molt especial, la protagonitzada pels xiquets i les xiquetes guanyadors del Concurs Escolar sota el lema “Sant Onofre i la Passejà”, amb el qual es persegueix mantenir viva aquesta festa distintiva dels quarters i les quarteres. D’igual forma, la pujà o retorn del sant a la seua ermita el dia 24, a les 21 hores, es fa també pels més xicotets.

Després de la Passejà, hui se celebren els actes en honor del patró de Quart amb una missa en l’ermita, mascletá, un concert extraordinari de l’Agrupació Musical L’Amistat en el Parc de sant Onofre, a les 19.30 hores, i la processó des de l’ermita a l’església de la Puríssima Concepció, a les 21 hores.

El naixement de la Passejà es remunta al segle XVIII. Conten els majors que al finalitzar la primavera de 1723 la situació dels llauradors de Quart de Poblet, que eren la majoria dels habitants del poble, era desesperada. Hi havia una gran sequera i els mesos de pluja havien passat sense deixar quasi aigua. El riu, a més, a penes portava cabal, i les séquies feia dies que no portaven aigua.

Per esta raó, quan en la nit del 9 de juny es van arremolinar els núvols de tempestat, en moltes cases van començar a donar gràcies a sant Onofre per haver escoltat les seues peticions i no haver abandonat els seus fills de Quart en eixa situació angoixosa. Però l’alegria de seguida es va convertir en un crit de desesperació quan van començar a caure en els carrers del poble grosses pedres de pedra: Si les collites estaven debilitades, aquella pedra seria la pèrdua completa i el pas a l’inici d’una temporada de fam. Els llauradors van eixir en plena nit als camps per a tractar de salvar el que es poguera. Allí, en l’horta, es van adonar que mentres al poble continuava caient la pedra, en els camps només plovia aigua beneficiosa.

L’Ajuntament de Quart de Poblet ha iniciat ja els tràmits per a aconseguir de l’Agència Valenciana de Turisme la declaració de municipi turístic, un reconeixement que, entre altres qüestions, li permetrà accedir a més ajudes i subvencions per al desenvolupament del projecte de turisme natural, cultural i patrimonial dissenyat des de la Regidoria de Turisme, que dirigix Maite Ibáñez, i aprovat recentment pel ple de l’Ajuntament.

En este sentit, l’alcaldessa, Carmen Martínez, i la regidora es van reunir recentment amb el secretari autonòmic de Turisme, Francesc Colomer, qui es va comprometre a recolzar des de l’Agència Valenciana de Turisme la posada en valor dels recursos d’interés amb què compta la localitat, després de conéixer el projecte municipal, que té precisament en la festa de la Passejà de sant Onofre un dels seus pilars fonamentals, junt a la Ruta de l’Aigua.