Així mateix, es va afegir als acords proposar una consulta ciutadana a l’hora de prendre decisions en el si de la pròpia comissió sobre els aspectes que aquesta estime pertinent, com podria ser l’elecció dels nous noms de carrers i edificis públics, abundant així en el Govern Obert i en la transparència. En aquest sentit, es va plantejar també la incorporació a la consulta d’òrgans ja consolidats a Quart, com el Consell de Participació Ciutadana.
Finalment, es va acordar impulsar la recuperació de la memòria històrica des de la base creant els canals per a establir un arxiu històric local sobre la República, la Guerra Civil i la repressió franquista, protegint el patrimoni documental i els vestigis existents d’aqueixa època i facilitant la seua difusió.
Informes que evidencien que a Quart de Poblet a penes queden referències a la dictadura i la repressió franquista, ja que la major part es van eliminar en els primers anys de la democràcia, principalment entre 1979 i 1981. A més, en 2009 el Ministeri de Defensa va retirar l’escut franquista situat en la porta principal de l’Hospital Militar, que es troba en terme de Quart.
Segons aquests treballs, la llei afecta a dos col·legis: el Col·legi Ramón Laporta i el Col.legi Villar Palasí, i a sis carrers, tres d’elles situats en la zona industrial fóra del casc urbà.
Aquesta tasca de recerca i documentació ha permès, a més, retirar a Quart de Poblet 282 plaques del Ministeri de l’Habitatge franquista, amb el jou i les fletxes de Falange gravats, que romanien en les façanes de d’altres edificis del municipi.
Quant a la part de divulgació històrica i preservació de documents en diferents suports, cal destacar que des de l’Ajuntament s’han realitzat activitats com la celebració del 60 aniversari de la II República Espanyola, en la qual es va exposar part del patrimoni documental existent, exposicions com la dedicada a la colònia infantil Villa Amparo, que va acollir a xiquets de la guerra, o la publicació de llibres, tant a través del Premi de Ciències Socials i Humanes “Amador Griñó i Guzmán”, com a través del conveni amb la Universitat de València, centrats en aquesta època històrica o que l’aborden: Historia de los vencidos. Quart de Poblet 1918-1942, i Violencia política y memoria histórica a Quart de Poblet, tots dos de Pedro Gascón; Quart de Poblet, 1936-1939. Un poble de la rereguarda, d’Andrea Moreno i Pau Olmos, i Història, Art i Geografia a Quart de Poblet, de la Universitat.
