Va ser el seu regal de 8u aniversari, poder apuntar-se a gimnàstica rítmica. Han passat sis anys i la seua carrera ha sigut meteòrica: amb un entrenament continu, sense rebaixar una desena les seues excel·lents notes acadèmiques, Sofía entrena sis dies a la setmana, i després de la seua formació en el Club de Gimnàstica Rítmica Puçol, des de 2015 entrena en l’Almara de Burjassot, i ja ha sigut convocada amb la Selecció Espanyola Júnior de gimnàstica rítmica per a representar al nostre país en el torneig que se celebra al març a Lisboa.
Des de l’any passat Sofía Zanón és una assídua dels controls que es realitzen en diversos centres d’alt rendiment esportiu (CAR), on se cita entorn d’una desena de gimnastes en edat júnior per a entrenar juntes i fer un seguiment de la seua evolució. A finals d’any va estar en el CAR de Lleó i en la convocatòria emesa per la Federació Espanyola al febrer, Sofía Zanón és una de les cinc gimnastes que representaran a Espanya en la pròxima prova, a mitjan març a Lisboa.
De moment ella només aspira a arribar al Campionat d’Europa Júnior que se celebra al juny en Holon, Israel, encara que enguany acaba categoria i passa a sènior, la qual cosa implica començar novament tot el procés de selecció… una cosa que no preocupa una jove que entrena quatre hores cada vesprada, després d’anar a l’institut de Puçol, de dilluns a divendres. I els caps de setmana o entrena o competix.
El seu idil·li amb la gimnàstica va començar amb huit anys: era l’únic regal d’aniversari que va demanar als seus pares, Julián i Marta, que no van tindre més remei que accedir.
Va entrar en l’Escola Municipal de Gimnàstica Rítmica de Puçol al setembre de 2009, sempre sota la supervisió de la seua entrenadora i gran amiga Mapi Sangil a nivell individual, i amb Nuria Margáix a nivell de conjunts. Als tres mesos d’iniciar la seua formació ja va entrar en el club local.
En 2010 competix en el Campionat Nacional Base, un poc així com la segona divisió de gimnàstica, i queda 9a d’Espanya.
En el seu segon any ja competix en el Nacional Absolut, la primera divisió, quedant en successius anys en les portes d’acudir a la final espanyola, però sempre entre les primeres a nivell autonòmic.
Fins a 2014 competix amb el Club de Gimnàstica Rítmica Puçol, eixe any acudix a nivell d’equips amb el Club Mabel de Benicarló, quedant terceres d’Espanya per equips a nivell absolut i subcampiona a títol individual en corda.
Poc després, a Saragossa amb el conjunt júnior passa un dels seus pitjors moments: “se’ns va partir una vareta en l’exercici de gimnàstica el primer dia; el segon vam quedar les primeres, però com es treia la mitjana ens vam quedar fora de la final per un accident que no controlàvem nosaltres”.
En 2015, a Pontevedra es va celebrar el Campionat d’Espanya, on va participar en cércol a títol individual. En estes competicions la preparació a títol individual la continua realitzant la seua amiga Mapi Sangil, entrenant ací a Puçol, encara que ha de buscar un altre club per a poder competir a nivell nacional. De fet, sempre que pot, Sofía ve a realitzar exhibicions en el seu poble, l’última en la Gala de Nadal el passat 20 de desembre, en el Palau d’esports de Puçol.
A l’estiu de 2015 la criden des de l’Almara de Burjassot, un club que li permet fer un salt qualitatiu a nivell de competició. Acudixen al Nacional Absolut a Valladolid amb una música experimental i una peça que no va acabar d’agradar al jurat, encara que l’execució va ser tècnicament perfecta. “Nosaltres vam acabar molt contentes, a pesar de no arribar a la final, perquè la nostra entrenadora Yoli va dir que havíem fet un gran treball”, explica Sofía.
Ara entrena totes les vesprades de dilluns a divendres i els dissabtes al matí, llevat que hi haja competició eixe dia. Va a classes en l’Institut d’Educació Secundària de Puçol. Ix a les dos. Va a casa, dina. Es marxa a Paterna, on la porta la seua pare que és professor allí. Mentres ell impartix classes de gimnàstica, Sofía estudia en la sala de professors. Després, al finalitzar el cole, junts a Burjassot per a entrenar entre tres i quatre hores diàries.
Això uns quants dies a la setmana, però no tots, perquè a vegades els horaris de l’IES inclouen jornada intensiva: “I si és un dia que tinc jornada intensiva en l’institut i acabe cap a les tres de la vesprada, llavors és el meu germà el que em porta a agafar el metro per a anar a entrenar”.
Pareix difícil poder compaginar altres activitats, però Sofía ho ha aconseguit.
Abans inclús tocava el clarinet en el Centre Musical i Instructiu Santa Cecília. Va fer els primers graus, però per a poder créixer amb la música havia d’actuar en caps de setmana… i això implicava que calia triar música o gimnàstica.
I l’elecció va estar clara.
Això sí, sempre que pot acudix les vesprades dels dissabtes als júniors de Santa Marta, amb els que se sent plenament integrada i disfruta d’un altre tipus d’activitats.
I, potser per influència de son pare, que és tutor i professor d’educació física, la seua il·lusió és estudiar Magisteri i poder impartir classes… una cosa que ja arribarà.
De moment, amb catorze anys, compagina estudis i entrenaments. Els estudis amb excel·lents notes. I la gimnàstica… amb una convocatòria de la Selecció Espanyola Júnior per a representar al nostre país en la pròxima competició internacional, a Lisboa.
En funció dels resultats es mantindrà o no en l’elit, per la qual cosa no es pot descuidar: sempre hi ha deu citades per a cada control i només cinc acudixen a les competicions oficials. Sofía ja és una de les cinc al març per a Lisboa. Després hi haurà altres competicions abans de l’estiu.
I en l’horitzó, el Campionat d’Europa al juny, que se celebra en Holon, Israel. El seu gran objectiu, per al que es prepara sis dies a la setmana.
“Com m’agrada, no m’esgote, disfrute molt. Són sis dies d’entrenament o cinc entrenant i un competint. Totes les setmanes. Però em dóna temps a tot: faig exercicis entre canvis de classe, faig els deures en el col·legi de mon pare, a vegades estudie en el metro… si es vol es pot. És qüestió d’organitzar-se”. Els resultats acadèmics ho demostren: sis excel·lents i la resta notables en l’última avaluació.
El que s’ha dit: si es vol, es pot.
