Sobre esta qüestió el reconegut filòsof i professor de la universitat de Cambridge, Ludwig Wittgenstein, va estar molt encertat a l’assegurar que “Els límits del meu llenguatge són els límits del meu món”. Actualment, esta suggestiva citació té una vigència absoluta en una societat globalitzada i culturalment mestissa com la nostra. Pareix indiscutible que l’aprenentatge d’un segon idioma oferix noves finestres per a enfrontar-nos al món. Si a més eixe idioma és l’anglés, l’oportunitat que s’obri en el nostre horitzó immediat és il·limitada.

L’aprenentatge de la llengua de Shakespeare, actualment la més parlada del planeta, clarament ajuda a què els jóvens, i també la resta de la població, amplie les seues opcions professionals, cada vegada més deslocalitzades territorialment. Així mateix, cal tindre en compte que la comunitat internacional acadèmica, tecnològica i científica divulga les seues idees en este mateix idioma.

D’igual forma, són molts els mitjans de comunicació especialitzats de prestigi que només publiquen en anglés, per la qual cosa l’accés a una informació influent queda reduït als que es desenvolupen amb facilitat en este idioma. Una altra important raó és que poden accedir a una educació internacional sense limitar les seues aspiracions laborals futures.

No obstant, mai és tard per a aprendre-ho. Ben és cert que en edats primerenques l’aprenentatge és més ràpid que en edats adultes perquè, si s’establix una bona dinàmica pedagògica, en poc temps tindran un domini de l’idioma assegurat. Està comprovat que amb l’estudi d’idiomes, sobretot en els més xicotets, es produïx un efecte positiu sobre el creixement intel·lectual, així com un enriquiment del desenrotllament mental, lingüístic i emocional.

Però perquè açò ocórrega el mètode d’estudi ha de ser apropiat. No servix qualsevol plantejament. I és molt important entendre que la llengua és un acte de comunicació i no sols un coneixement de la sintaxi. Sobre este tema Jean Cocteau ens regala una frase molt eloqüent: “Escriure és un acte d’amor, si no ho tens, tan sols et queden paraules”.

Amb l’aprenentatge d’una llengua passa el mateix. Un alumne pot conéixer paraules i estructures gramaticals, però, potser, tinga problemes per a comunicar-se en eixe mateix idioma perquè no ho sent, ni ho viu en termes socials. Per això és important elegir un espai educatiu on puga, no sols trobar un camí lingüístic sinó que, sobretot, es puga carregar d’experiències culturals natives, d’estils de vida, de diferents formes de pensar, de conversacions i d’una veu nativa que li done seguretat i confiança.

Un entorn acadèmic que guarda estes propietats és Caxton College ja que, després de trenta anys de trajectòria educativa, atresora l’excel·lència d’un col·legi britànic. Eixe coneixement i eixa experiència pedagògica diària es posen al servei, tots els dissabtes, d’aquelles persones que volen exposar-se a l’estudi de l’anglés des d’una perspectiva comunicadora, emocional i creativa.

Informa: Marta Gómez | Fotos: Marcus Hofferer

Comparteix

Icona de pantalla completa