L’èxit de la convocatòria va tindre conseqüències inclús en l’organització: no hi havia suficients taulers per a disputar la primera ronda tots al mateix temps, pel que va caldre realitzar dos torns, un imprevist que no va minvar el bon ambient en la plaça del País Valencià en una vetlada en la que era l’únic acte programat, després del trasllat de la imatge de la Mare de Déu dels Sants Joans a Santa Marta efectuat a la vesprada.
(Entre parèntesis: això dels taulers va tindre solució, ara això dels daus ja va ser un poc més complicat. De fet, algunes parelles participants van haver de fer ús del mòbil per a il·luminar en algun moment el resultat del seu llançament. Daus tan xicotets no recorda haver vist este cronista en cap campionat oficial… i molt menys de nit.)

A la final van arribar Marcos, Richi, Santi i Marta, quatre apassionats del gobelet i els moviments estratègics de fitxes… encara que en l’últim moment la que també es va presentar en la taula va ser la pluja, passada la 1.30 de la matinada, per la qual cosa la final va patir un “parxís interruptus” que, afortunadament, va ser momentani.

Santi i Marta es van conformar amb el 30% restant i l’honor d’haver disfrutat fins al final jugant davall la pluja.

