El plenari de Pedreguer ha aprovat amb el vot favorable de PSPV, Compromís per Pedreguer i AIXA, i el vot contrari del PP, demanar un referèndum per a decidir per part de la ciutadania la forma d’estat, o Monarquia o República. També es demana l’inici d’un procés constituent que culmine en la redacció d’una nova Constitució, que contemple plenament els drets dels pobles i de les persones.
Els portaveus dels grups que formen l’equip de govern van posar de manifest que la monarquia és una imposició del franquisme des de 1969, any en el que Franco va anomenar a Juan Carlos com a successor, que va ser proclamant rei en 1975 per les corts franquistes a la mort del dictador. Van recordar que la Constitució de 1978 es va elaborar en un context que impedia pronunciar-se en llibertat sobre determinats assumptes com la forma d’Estat i que els menors de 56 anys no participaren en aquell referèndum, el que suposa un 64% de la població actual. Per això es demana ara un procés constituent que contemple tots els aspectes que han quedat desfasat i que incorpore les noves demandes de la societat actual.
Des del Govern es reclama més democràcia, que totes les persones puguen elegir la forma d’Estat en un referèndum entre Monarquia i República. Els regidors del govern van posar de manifest que la Monarquia és una contradicció amb la mateixa Constitució que proclama la igualtat de tots davant la llei i després contempla la figura del rei com inviolable i no sotmès a responsabilitat, pel que no pot ser imputat per qualsevol delicte que cometa o puga cometre.
“El principi de la democràcia”, van argumentar, “és precisament la igualtat entre totes les persones. El que volem, és poder elegir el Cap d’Estat. Que qualsevol persona puga ser Cap d’Estat, no per dret de naixement o per portar el cognom de Borbón y Borbón o Borbón y Grecia.”
També es va lamentar que la proclamació de Felip VI es realitze el mateix dia que fa 306 anys el seu antecessor Felip V va cremar la ciutat de Xàtiva. Al mateix temps tots els dies es vulneren drets proclamats en la Constitució i en les lleis, com el dret al treball o el dret a la vivenda, se saquegen els diners públics o es retallen salvatgement l’educació, la sanitat o els serveis socials.
