Població d’origen musulmà. Hi havia diferents nuclis de població situats en les actuals partides de : Matoses, Albardanera, Benimarmut, “Perer” (l’actual Pedreguer), i d’altres; totes elles depenien del castell de l’Ocaive. Després de la seua conquesta per part de Jaume I el 1244 va entrar a formar part del Regne de València i va passar a ser propietat de Ximén Carroç qui, l’any 1249, va donar-la a Albert Flix. Després passà als Roiç de Corella, als comtes d’Anna i, finalment, als de Cervelló. Tanmateix, aquestes terres foren predominantment poblades per moriscos fins la seua expulsió en 1609. La seua església fou ajuda de la parròquia de Dénia fins l’any 1544 en què es va independitzar.
La tradicional utilització de la peita de palma, derivada modernament a altres materials, ha donat lloc a la indústria de la marroquineria, polaritzant la producció de barreteria, bosses de mà i accessoris, juntament amb Gata de Gorgos i Ondara, encara que ara ha decaigut molt aquesta indústria per la competència amb les importacions xineses, amb una mà d’obra molt més barata. Altres indústries, que incideixen en la seua economia són les fàbriques de mobles, embalatges i materials de construcció. La població, que als inicis del segle comptava amb 5.287 habitants (pedregueros), ha evolucionat de manera regressiva fins la dècada dels seixanta, creixent després lentament fins els 6.489 de 2004. El desenvolupament industrial dels últims temps i la influència secundària del turisme, ha potenciat la recuperació demogràfica. Recentment el poble ha començat a expandir-se per la construcció de nombrosos edificis en les proximitats del poble. Compta amb una superfície de 30,3 km².
