RIBA-ROJA COMPRA PER 70.000 EUROS ELS TERRENYS DEL JACIMENT VISIGOT DE VALÈNCIA LA VELLA PER EVITAR EL SEU ESPOLI

Les excavacions permeten localitzar tres torres de l’antiga muralla i diverses àmfores d’Eivissa, Turquia, el Egeo i Tunísia

L’Ajuntament de Riba-roja de Túria ha arribat a un principi d’acord amb els propietaris dels terrenys sobre els quals s’assenta actualment el jaciment visigot de València la Vella, a l’àrea sud-est, que permetrà municipalizar aquest enclavament arqueològic per evitar l’espoli de l’abundant material de l’època. La compra de les 4’5 hectàrees de terrenys es xifra en 70.000 euros, a costa de que s’arribi a un acord final amb el propietari de l’última parcel·la que queda per comprar.

L’objectiu del consistori passa per desenvolupar un pla integral d’estudi, rehabilitació i restauració d’aquest emplaçament que ha romàs oblidat per l’administració local des que entre els anys 1978 i 1980 tingués lloc una excavació per part de la Diputació de València, seguida d’una destrucció de part del jaciment quan una màquina excavadora va arrasar diverses torres de la fortificació i part de la muralla per construir un pont per habilitar una línia de tren.

La compra dels terrenys permetrà traçar un projecte de millora de la fortificació al mateix temps que s’evitarà les pràctiques d’espoli i robatori de materials i elements existents a l’interior del jaciment fruit de l’estat d’abandó i oblit que ha sofert al llarg de les últimes dècades a pesar que es tracta d’un dels conjunts arqueològics més valuosos de l’època visigoda a l’Estat espanyol.

Precisament, divendres que ve conclou el “I Curs d’Arqueologia Cristiana i Visigoda”, organitzat per l’Ajuntament de Riba-roja i el Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC) de Tarragona i finançat pel consistori i la Diputació de València i en el qual han participat 20 estudiants de diverses universitats d’Espanya. En aquest curs arqueològic, inclòs en un projecte de recerca del Ministeri d’Economia, han col·laborat, a més, els departaments d’Arqueologia dels Ajuntaments de València i Llíria, la Universitat de València i el departament d’Enginyeria Cartogràfica, Geodèsia i Fotogrametria de la Universitat Politècnica de València.
Els tres arqueòlegs que han dirigit les excavacions al llarg de les tres últimes setmanes -Josep Maria Macias, Albert Ribera i Miquel Rosselló- han presentat aquest matí els resultats dels treballs que s’han realitzat a València la Vella i les conclusions que es poden derivar dels mateixos. Els treballs s’han centrat a avaluar l’estat de conservació de la muralla existent i la neteja d’un tram de 75 metres que ha permès descobrir tres torres més que s’uneixen a les altres dues ja descobertes.

En les labors d’adequació i neteja de la part baixa del jaciment s’han identificat una escala d’accés a la muralla i una paret paral·lela que transcorria a manera de ronda de circumval·lació. A més, s’ha trobat una plataforma artificial en la part superior i a la zona intermèdia s’han localitzat tres potents fonaments pertanyents a un edifici de gran extensió.

L’ús d’un georradar ha facilitat la troballa d’altres parts antigues del jaciment com una gran plaça en la part baixa, diversos murs i nombrós material i objectes que permeten deduir que la fortificació es remunta als segles VI i VII. Entre el material oposat destaquen àmfores d’Eivissa, del sud de Turquia, el Egeo, Palestina i Tunísia que s’utilitzaven per a la importació de vi i oli. També s’han localitzat monedes i dos petits bronzes.

L’existència d’una muralla de més de tres metres d’altura permet deduir que tenia una funció militar i que en el seu interior va poder instal·lar-se una població important de persones, donada la solidesa de les construccions i la data de les troballes.

L’alcalde de Riba-roja, Robert Raga, ha assenyalat la importància de “invertir en les obres de millora del jaciment de València la Vella donades les dimensions i la magnitud global del recinte ja que està considerat pels experts com un dels enclavaments arqueològics més importants de l’Estat espanyol i amb unes característiques singulars que li confereixen trets valuosos; per això, hem d’apostar per recuperar part de la nostra història per incentivar el turisme històric com a font dinamitzadora de l’economia local”.

Comparteix

Icona de pantalla completa