Des de la Federació Valenciana de Municipis i Províncies, seguint instruccions de la directora general de Cultura i Patrimoni, es va comunicar als diferents ajuntaments la incoació de l’expedient, amb la finalitat que si l’ajuntament ho considerava necessari, manifestara la seua adhesió.
L’Alcaldia, per Resolució núm. 361/15, de 16 de febrer, va adoptar acord d’adhesió a l’expedient conduent a la declaració de BIC immaterial a favor de les normes de Castelló, i ahir, en el transcurs del Ple ordinari de febrer, el Ple de l’Ajuntament, per majoria, però sense cap vot en contra, va acordar la ratificació del Decret, i en conseqüència adherir-se a la declaració de les Normes de Castelló com a BIC Immaterial.
Com diu la mateixa resolució de la conselleria, la llengua pròpia és la més alta manifestació de la personalitat d’un poble; i no cap dubte que les Normes de Castelló van ser un acord d’unificació ortogràfica de la nostra llengua; en els nostres dies, el dictamen que va servir de base per a la creació de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua com a ens normatiu, que va emetre el Consell Valencià de Cultura sobre la situació social del valencià i el seu ús (aprovat el 13.07.1998), diu: «Les anomenades Normes de Castelló són un fet històric que constituïren i constitueixen un consens necessari.»
Les Normes de Castelló han sigut el punt de partida de la normativització de la nostra llengua, que no oblidem que és un patrimoni lingüístic a preservar. Per això, l’article 3 de la llei de creació de l’AVL estableix que «l’Acadèmia Valenciana de la Llengua és la institució que té per funció determinar i elaborar, en el seu cas, la normativa lingüística de l’idioma valencià. Així com, vetlar pel valencià partint de la tradició lexicogràfica, literària, i la realitat lingüística genuïna valenciana, així com, la normativització consolidada, a partir de les denominades Normes de Castelló.»
En paraules del regidor de Cultura, Enric Escrivà, “l’Ajuntament d’Oliva, que també treballa i se sent part implicada en la recuperació de la llengua pròpia, no podia deixar passar l’oportunitat d’adherir-se a la declaració de la norma que ha fet possible la convivència i l’esperit de consens envers la llengua com a BIC inmaterial”.
