Les alternatives de mobilitat sostenible, l’aposta pel transport públic enfront del vehicle privat o el disseny d’una estratègia entesa des d’una vertadera concepció metropolitana són assumptes que estan en les agendes de les institucions, en les reivindicacions de la societat civil i que tenen, per tant, un ampli protagonisme en els mitjans de comunicació.
Amb l’objectiu de debatre, proposar i acostar postures sobre el transport metropolità, el Club Diari Llevant va organitzar ahir a la vesprada un debat en el qual van participar l’alcalde de Mislata i president de la Mancomunitat de l’Horta Sud, Carlos Fernández Bielsa, el regidor de Mobilitat de València, Giuseppe Grezzi, el director general de Transport, Carlos Domingo, i la presidenta de la Federació d’Associacions de Veïns de València, Mª José Broseta. El debat portava per títol “Transporte metropolità, luxe o necessitat?” i va estar moderat per la periodista i delegada de l’Horta de Levante-EMV, Laura Sena. Entre el públic, nombrosos alcaldes i regidors de la comarca, dirigents veïnals i l’adreça del periòdic, amb Julio Monreal i Isabel Olmos al capdavant.
PROBLEMES HISTÒRICS
L’àrea metropolitana de València agrupa a més d’un milió i mitjà d’habitants i molts dels municipis que la componen tenen seriosos problemes de transport públic que requereixen d’una urgent solució. La supressió de línies de l’EMT en diversos municipis de l’Horta; la situació de municipis com Xirivella, Aldaia o Alaquàs, on la xarxa ferroviària es redueix a una precària línia de tren; la incompatibilitat entre els diferents sistemes de bicis de lloguer o la desconnexió entre municipis de la mateixa comarca, la qual cosa obliga a passar per València per a anar al poble del costat, són alguns dels assumptes que més preocupen als municipis de l’àrea metropolitana. En nom de tots ells va parlar ahir en el debat Carlos Fernández Bielsa, que va defensar el seu concepte d’àrea metropolitana, basat en “un model policèntric, similar al de Barcelona o Bilbao, que redueix distàncies i és molt més sostenible que els models jerarquitzats”.
Bielsa va insistir que el futur disseny de l’àrea metropolitana necessitarà una “planificació estratègica” i una “cessió desinteressada de competències per part de tots”. A més, va parlar en nom dels alcaldes i alcaldesses de la comarca per a fixar la seua posició pel que fa a la capital: “València no pot dissenyar un projecte propi al marge de la resta de municipis com ha vingut ocorrent en els últims 20 anys. El projecte ha de ser compartit”. A més, va concloure Bielsa, “València no podrà ser sostenible si no ho és l’Horta, com tampoc l’Horta serà sostenible al marge de València”.
El regidor de Mobilitat, Giuseppe Grezzi, va defensar que des de l’Ajuntament de València existeix ara una predisposició a mirar cap als pobles limítrofs i va al·legar que, enfront d’un problema legal de competències, és l’Autoritat Metropolitana de Transport qui ha d’assumir la gestió de les polítiques de mobilitat. Grezzi va ser el blanc de bona part de les crítiques veïnals que es van escoltar ahir en el debat, tenint en compte la recent remodelació de línies de l’EMT. Grezzi va reconèixer els problemes que està originant la seua engegada, però va defensar el nou model, basat la creació d’una xarxa amb línies més curtes, transbords ràpids i disminució de freqüències.
RECUPERAR EL CONTRACTE PROGRAMA
El director general de Transports, Carlos Domingo, va defensar la gestió realitzada per la Generalitat en aquest últim any. Enginyer de camins amb una llarga experiència en el sector del transport públic, Domingo va aportar una visió professional i alhora política de la situació actual. Durant la seua intervenció va recórrer en diverses ocasions a l’Autoritat Metropolitana de Transport, mesurada estel de la Conselleria de Territori que ha de cobrir el buit existent i recuperar el finançament nacional a través del contracte programa, una línia de finançament per al transport públic -que es calcula entorn dels 35 milions d’euros anuals- de la qual gaudeixen les àrees metropolitanes de la resta de grans ciutats espanyoles.
Encara que també va escoltar crítiques per part dels representants veïnals, que li van enlletgir, entre altres assumptes, el preu del nou bo transbord de les àrees AB o les freqüències de pas d’algunes línies de FGV, Carlos Domingo va explicar que la delicada situació de les finances i la infrafinanciación de la Comunitat limiten molt la capacitat de gestió de la Generalitat. No obstant açò, el director general es va mostrar optimista de cara al futur, va anunciar que quan arribe els diners es notaran les millores en el transport públic i es va felicitar que, per primera vegada, la voluntat de la Generalitat, de València i de l’àrea metropolitana “va en una mateixa adreça”.
La quarta butaca del debat ho va ocupar una representant del teixit associatiu, la presidenta de la Federació d’Associacions Veïnals, Mª José Broseta. La líder veïnal va defensar que el transport públic és una “necessitat real de la ciutadania”, es va queixar de la controvertida remodelació de línies de l’EMT i va demanar la creació d’aparcaments dissuasoris a València o la finalització de la línia T2 del Metre.
REIVINDICACIONS VEÏNALS
En la segona part del debat, la moderadora va obrir el torn de preguntes, que van acaparar quasi per complet els representants veïnals de València i l’Horta. El primer a intervindre va ser el portaveu de la Coordinadora d’associacions de veïns de Mislata, Julián Martínez, per a retraure-li a Giuseppe Grezzi l’incompliment del compromís de Joan Ribó de retornar el 7 als mislateros, la línia centenària que va suprimir el govern de Rita Barberá.
Martínez va tornar a recordar les declaracions de l’alcalde de València quan estava en l’oposició, assegurant que no era un problema econòmic sinó “una qüestió de voluntat política”, i va assegurar que els veïns de Mislata s’han sentit “enganyats”. Sobre aquest assumpte, tant Bielsa com Grezzi van advocar per “passar pàgina”, donant per superat el conflicte i emplaçant-se a treballar conjuntament a partir de l’1 de gener de 2017, quan comence a funcionar l’Autoritat Metropolitana de Transport.
