L’Ajuntament d’Ondara haurà de pagar 65.393,50 euros més els interessos de demora a Canal 37 per les factures impagades entre 2005 i 2009
El Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana ha desestimat el recurs interposat per l’Ajuntament d’Ondara i ha confirmat la sentència apel·lada, emesa pel Jutjat del ContenciósAdministratiu núm.3 d’Alacant, relativa al pagament de factures i interessos derivada del contracte de prestació de serveis de producció i emissió en la cadena de televisió CANAL 37, per la qual cosa “es reconeix com a situació jurídica individualitzada a la mercantil OLIMPY, S.L. el dret a què l’Administració demandada (Ajuntament d’Ondara) li pague la quantitat de 39.559,50 euros més altres 14.323,03 euros per interessos de demora; i a la mercantil RADIOTELEVISIÓ MARINA ALTA, S.L., el dret a què l’Administració demandada li pague la quantitat de 10.508,31 euros més altres 1.002,66 euros per interessos de demora; Tot això més els interessos que resulten en aplicació de la Llei 3/2004 aplicats a les factures pendents de pagament reclamades des del dia 1 de gener del 2011 fins que es verifique el seu pagament.”
El Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, en sentència del 17 de febrer del 2016, ha desestimat finalment el recurs d’apel·lació interposat per l’Ajuntament d’Ondara contra la sentència del Jutjat del Contenciós Administratiu núm. 3 d’Alacant (14-2-13), que condemnava a l’Ajuntament al pagament de les factures, confirmant així la dita sentència, que dictava a favor de la cadena de televisió, contra la desestimació presumpta per silenci administratiu negatiu de la sol·licitud de pagament de factures i interessos derivada del contracte de prestació de serveis de producció i emissió en la cadena de televisió CANAL 37. La resolució del TSJ ja no admet recurs.
D’aquesta manera, l’Ajuntament d’Ondara haurà de pagar les factures que no va abonar entre 2005 i 2009 a Canal 37 pels serveis prestats a l’Ajuntament, i el cost total de les quals ascendirà a 65.393,50 euros, a la qual cosa caldrà sumar els interessos de demora des de l’1 de gener del 2011. Respecte d’això, el portaveu de l’Equip de Govern, José Ramiro, ha recalcat que, en previsió d’aquesta sentència, des de l’Equip de Govern ja es va incloure en els pressuposts municipals de l’Ajuntament d’Ondara 2016 la reserva d’una partida de 100.000 euros destinada al possible pagament d’aquestes factures.
L’Ajuntament d’Ondara, sota el mandat de l’anterior Equip de Govern (PP), va decidir apel·lar contra la sentència del Jutjat del Contenciós Administratiu núm. 3 d’Alacant (14-2-13), en relació amb la desestimació, per part del Jutjat, de la Prescripció de les factures de data superior a quatre anys. Respecte d’això, el TSJ considera en la seua sentència del 17 de febrer del 2016 que “no s’ajusta a dret la declaració que l’art. 25 de la LGP no és aplicable a les Hisendes locals”.
L’Ajuntament també al·legava que “el servei va ser deficient des del punt de vista tècnic i professional, que lluny de ser una autèntica “producció televisiva”, era una gravació de videoaficionat, sense transició, sense banda sonora, sense la deguda explicació dels esdeveniments en qüestió, etc.”. Per la seua banda, l’apel·lada sol·licitava la confirmació de la sentència apel·lada, en primer lloc, per no ser d’aplicació a la Hisenda Local la prescripció establida en la LGP, i quant al deficient servei prestat, per no haver sigut objecte de debat ni en l’expedient administratiu, ni tampoc en la primera instància.
Quant al fons de l’assumpte, en data 2 de gener del 2004, l’Ajuntament d’Ondara va subscriure amb OLIMPY, S.L. dos contractes per a la producció i emissió a través del canal de televisió C37 MARINA ALTA, de dos tipus de programes televisius: per a l’emissió de reportatges especials en quatre programes anuals, de quaranta-cinc minuts cadascú, per a les festes locals de “El Crist”, “Mare de Déu de la Soledat”, “Sant Jaume” i “Fira de Mostres”; i per a la inclusió en espais informatius de notícies designades per l’Ajuntament, amb una durada màxima mensual de trenta minuts. L’Ajuntament no es va oposar a la pròrroga dels contractes en cap moment, per la qual cosa han estat vigents fins al moment que es va produir l’anomenada “apagada analògica” en les televisions. Els serveis van anar prestant-se en els termes concertats, emetent-se mensualment els corresponents certificats/factures, relatius al primer contracte, o després de la seua execució, en els termes pactats. Des de l’inici, les factures corresponents a ambdós contractes, amb més o menys demora, van anar successivament pagant-se, fins a la finalització del contracte per causa legal, però s’ignora el motiu pel qual, les factures corresponents al primer dels contractes (emissió d’esdeveniments festius) des de l’any 2005 ni es paguen, ni s’incorporen a la comptabilitat municipal, quan ambdós contractes són de la mateixa naturalesa i cap està signat pel secretari Municipal.
