L’AJUNTAMENT DEMANARÀ A HISENDA QUE ANUL·LE EL PLA D’AJUST 2012-2022, ATESA LA MILLORA DE LA SITUACIÓ ECONÒMICA ACONSEGUIDA PER L’EQUIP DE GOVERN.
La moció es presentarà al Ple.
L’alcalde de València, Joan Ribó, plantejarà una moció al Ple municipal en la seua reunió ordinària de la setmana que ve amb la voluntat que l’Ajuntament sol·licite al Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques que quede sense vigència el Pla d’Ajust 2012-2022 de l’Ajuntament de València.
El text de la moció proposa literalment “sol·licitar al Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques que impulse les accions legals perquè els municipis que, després d’haver cancel·lat el deute del Fons per al Finançament del Pagament als Proveïdors i haver esmenat en els dos exercicis pressupostaris immediatament anteriors l’incompliment de totes les condicions establides per l’article 3 del RDL 8/2014, queden sense vigència els plans d’ajust corresponents”. Es tracta d’una mesura que reflectix la millora dels comptes públics aconseguits en els últims mesos en funció del gir en la gestió econòmica impulsat pel nou equip de govern.
La primera operació de finançament del pagament a proveïdors es remunta a l’any 2011, amb govern del Partit Popular, i per un total de 61,63 milions d’euros, dels quals 31,51 milions corresponien a despeses realitzades sense crèdit pressupostari. Però esta operació no va aconseguir sanejar el deute del consistori amb els proveïdors i, per això, un any després, el 2012, es va fer una nova operació (a amortitzar en 10 anys) per un import de 183,16 milions d’euros, dels quals 88,18 milions eren per a pagar factures i certificacions corresponents a factures sense crèdit pressupostari.
FACTURES AL CALAIX I DEUTE EN MÀXIM HISTÒRIC
Tal com s’explica en la moció que planteja l’alcalde, el resultat d’estes dos operacions és que l’Ajuntament va transformar deute comercial (244,79 milions de euros) en deute financer a llarg termini i, d’esta quantitat, 119,69 milions eren “factures al calaix” corresponents a despeses realitzades sense pressupost, és a dir, no reflectides en la comptabilitat municipal. Amb esta operació, el maig de 2012 el deute municipal va arribar al seu màxim històric, amb 1.046 milions d’euros, i un percentatge de deute sobre els ingressos corrents liquidats del 148 %.
Davant d’estes condicions, el Pla d’Ajust 2012-2022 va ser aprovat amb l’objectiu de garantir la capacitat de l’Ajuntament de fer front a la càrrega financera i a l’amortització de l’elevat deute. El Pla, encara en vigor, obliga l’Ajuntament a no concertar noves operacions d’endeutament (durant el període 2012-2022), i a amortitzar 850 milions d’euros de deute en 10 anys (80 milions d’euros anuals de mitjana). Tot això suposa que, l’any 2022, el volum de deute arribaria als 198 milions d’euros, és a dir, un 24 % dels ingressos corrents actuals.
L’alcalde ha lamentat “el malbaratament i la irresponsabilitat en la gestió dels governs municipals anteriors, i que van continuar amb este pla d’ajust de 10 anys, el màxim permés”. “La conseqüència va ser que tot això va hipotecar els recursos disponibles per a realitzar inversions productives, despeses adscrites al benestar dels valencians i les valencianes i crear ocupació, i el reemborsament del deute comprometia un import de recursos propis municipals molt per damunt del necessari per a complir amb els objectius fixats per la normativa de sostenibilitat financera”, ha denunciat.
A més, a partir de 2014 es va procedir a refinançar els préstecs concertats en 2012 per al finançament del pagament a proveïdors, però això no va suposar l’extinció del Pla d’Ajust, ja que se superava el percentatge legal de deute del 110 %, no es complia la regla de la despesa i se superava el període mitjà de pagament a proveïdors màxim de 30 dies.
“Després d’un any de l’entrada del nou govern municipal, la situació a hores d’ara és molt diferent”, ha subratllat l’alcalde Ribó. Ara mateix el percentatge de deute de l’Ajuntament de València, en qualsevol de les seues formes de càlcul, està per davall del límit legal del 110 %, el resultat en termes d’estabilitat és de superàvit, és a dir, que es complix la regla de la despesa, i el període mitjà de pagament a proveïdors del mes de maig passat va ser de 9,71 dies, és a dir, que es complix àmpliament el termini màxim establit per la normativa sobre morositat. Tot això, així com la liquidació de l’exercici 2015 i els pressupostos municipals de 2016, confirmen que l’Ajuntament de València complix plenament les condicions exigides per l’article 3 del Reial Decret per a declarar no vigent el Pla d’Ajust.
L’equip de govern es compromet a reduir el deute els pròxims anys, dins de parametres de sostenibilitat i eficiència, que permeta destinar suficients recursos a inversions productives, a serveis per al benestar de la ciutadania i la creació d’ocupació.
