El regidor de Presidència, Natxo Bellido, i el professor Antoni Mes de la Universitat d’Alacant han presentat avui en roda de premsa els resultats de l’enquesta sobre usos lingüístics realitzada l’any passat per a conèixer la situació sociolingüística del valencià a l’Ajuntament d’Alacant.
Aquest informe ofereix una visió del grau de coneixement, ús i actitud davant el valencià de les treballadores i treballadors de l’Ajuntament d’Alacant, així com de la seua formació, amb l’objectiu de plantejar propostes de planificació lingüística per a millorar la situació.
Bellido ha explicat que aquest estudi ofereix una visió sobre les conseqüències del retard que arrossega el Consistori com a administració municipal, per la falta de voluntat política durant els 20 anys de govern del PP “perquè el valencià fóra una cosa visible, pública i tinguera una política interna darrere”.
“No hi ha més que veure el fet que un Ajuntament com el de València té 8 persones dedicades a l’Oficina de Promoció del Valencià i que l’Ajuntament d’Alacant té solament una persona dedicada a l’Oficina de Promoció del Valencià. Aquesta és una dada esclaridora”, ha assenyalat.
En aquest punt, ha subratllat que, “entre les qüestions que es va plantejar –l’actual equip de govern– per a superar aqueixos 20 anys de retard en moltes coses, estava el fer del valencià una llengua útil, de comunicació i a més tractar de garantir els drets lingüístics de valencianoparlants i castellnoparlants i, en aquests moments, ni des de lluny estem garantint els drets lingüístics dels valencianoparlantes ni estem complint la llei en aquest respecte”.
Aquesta enquesta, que ha sigut elaborada i dirigida pels professors Brauli Montoya i Antoni Mes de la Universitat d’Alacant, amb la col·laboració de la tècnica de promoció lingüística municipal, ha sigut realitzada per dos estudiants del grau de Filologia Catalana i un del Màster d’Assessorament Lingüístic i Cultura Literària durant el curs 2015-2016, i consta de 17 preguntes.
Les entrevistes es van dur a terme de manera presencial als llocs de treball, en valencià i de forma oral, excepte en el cas de la Policia Local en què, per necessitats específiques del servei, es van fer de manera escrita sense la presència de l’entrevistador.
D’un total de 2.176 treballadores i treballadors del consistori alacantí, van ser entrevistades 653, una mostra que va tenir en compte totes les àrees municipals, i que suposa un 30,01% del total.
Amb tots els resultats, els professors Brauli Montoya i Antoni Mes han realitzat un informe per a l’Ajuntament d’Alacant que revela les següents dades sociolingüístiques:
-Un 92% diuen que entenen el valencià perfectament o bastant bé. Ells declaren que saben parlar-lo un 38,7%, (encara que les dades observades pels entrevistadors són d’un 24,1%). Un 77,4% declara que el llig i un 28,7% que l’escriu. Aquests percentatges sempre superen els que obtenim de l’enquesta del SIES del 2008 i de l’últim cens del 2011 a la ciutat d’Alacant. El 58,3% del personal posseeix algun títol oficial de valencià. D’aquests, un 21,25% tenen el nivell Mitjà (C1) i un 2,62%, el de Superior (C2).
-En el supòsit sobre la llengua de resposta oral als ciutadans i ciutadanes que s’adrecen en valencià al personal de l’Ajuntament, el percentatge és del 27,6% entre el personal general i del 31,7% en la policia. No obstant açò, els percentatge dels qui ho farien en castellà però amb interacció positiva amb l’interlocutor és d’un 68,5% en tot el personal i d’un 60,35% en la Policia Local.
-Quant a la resposta escrita, el percentatge baixa a un 18,3% que contesten directament en valencià i un 33,3% redacta la resposta en castellà i demana la traducció al valencià al servei lingüístic municipal. En la interacció escrita, l’actitud és positiva en un 77,5% dels enquestats.
-Quant a la formació, un 74% estaria d’acord a fer cursos relacionats amb el seu lloc de treball amb el valencià com a llengua vehicular. I al 70,9 % li agradaria fer cursos per a millorar el seu nivell de valencià.
-Quant a l’actitud, el 36% del personal està a favor d’incrementar l’ús del valencià al nostre Ajuntament. Segons l’entrevistador, el 31,7% mostra una actitud positiva cap a la llengua pròpia, un 56,6% manté una actitud normal o neutra i només 11,6% demostren una actitud negativa.
A partir d’aquesta anàlisi, l’Informe fa en l’Ajuntament d’Alacant les següents propostes de planificació lingüística:
1. Aprovació d’un Reglament d’Ús del Valencià que reunisca les actuacions internes i externes, tant en l’àmbit oral com en l’escrit, adreçades a augmentar l’ús del valencià entre el personal municipal i en les relacions amb els ciutadans i ciutadanes.
2. Dotació de l’Agència de Promoció del Valencià de més personal. El mínim serien dues persones més, una per a especialitzar-se en formació (cursos i aules de conversa) i l’altra per a dinamització i campanyes de promoció.
3. Disseny d’un pla de formació contínua que, d’una banda, facilite l’obtenció de la titulació de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià al personal municipal i, de l’altra, que els proporcione la formació administrativa, legislativa, de recursos informàtics i TIC que necessiten per a l’ús del valencià en les seues tasques diàries.
4. Planificació de cursos de valencià amb l’objectiu que el major nombre possible de treballadores i treballadors municipals aconseguisquen com a mínim el nivell Mitjà (C1) de valencià en el menor temps possible.
5. Augment del pressupost de l’Agència de Promoció del Valencià amb l’objecte de dissenyar campanyes internes de promoció del valencià.
