Destaca que la crisi “és l’infart d’un obès fumador que ara no ha de recaure en els mateixos vicis”
“Els mals profetes davant la crisi només tindran raó si no ens posem en peu i caminem”. Aquesta és la conclusió a la que arribava hui el prestigiós periodista Iñaki Gabilondo en la seua xerrada “El que passa i el que queda”, una anàlisi de la situació sociopolítica a Espanya i el món amb què participava en la inauguració del curs acadèmic 2014/2015 de la Universitat de València (UV) al Campus d’Ontinyent. L’acte tenia lloc en un abarrotat Centre Cultural de Caixa Ontinyent, que fins i tot requeria habilitar dos grans pantalles externes en sales adjacents per donar resposta a un aforament total que superava les 500 persones a l’edifici.
Davant d’una taula presidencial en la qual intervenien l’Alcalde i President de la Fundació Campus Ontinyent, Jorge Rodríguez; el rector de la UV, Esteban Morcillo; i el President de Caixa Ontinyent, Antonio Carbonell, Iñaki Gabilondo posava a la ciutat d’Ontinyent com a exemple “de com l’educació i la política poden ser armes contra la inexorabilitat de les coses”, una inexorabilitat contra la qual cal rebel•lar-se perquè la crisi “és l’infart d’un obès fumador que ara no ha de recaure en els mateixos vicis”, apuntava.
El conegut comunicador, que signava abans de l’acte en el llibre d’honor de l’Ajuntament d’Ontinyent i recorria a peu alguns carrers de la ciutat, es va mostrar visiblement sorprès per la gran acollida brindada per la ciutat, i protagonitzava una intervenció de sols 35 minuts plena de l’energia i convenciment que l’han caracteritzat al llarg de la seua trajectòria. El també “doctor honoris causa” per la UV feia una breu anàlisi de la situació actual en el món i a Espanya, per després incidir que “el que passa està passant, i el que ve darrere no està escrit, ho decidireu tots amb les vostres accions i omissions”
Així, exposava un context en què les desigualtats “creixen molt ràpidament i sense parar”, on “la inestabilitat ho aconsegueix tot” i Europa no respon adequadament “perquè a dia de hui no és més que una mena de gran supermercat”. En l’origen d’aquesta situació, apuntava a les polítiques neoliberals, “que ja des de l’època de Ronald Reagan i Margaret Thatcher van obrir les portes a l’especulació, descontrolant-se el flux dels diners, i posant a altres poders per damunt dels elegits democràticament. El que ha passat no és un accident”, assenyalava
.
Gabilondo destacava que “el creixement il•limitat no és possible en un món limitat, i encara que els canvis tecnològics resoldran alguns problemes, no resoldran la necessitat de canviar els valors: s’ha entronitzat els diners com a primer i únic valor a nivells patològics, el ciutadà s’ha convertit en un mer consumidor, i això és un drama que a més genera angoixa”.
En el cas concret d’Espanya “s’afegeix també una mala gestió de l’època de prosperitat. La caiguda de les classes mitjanes és evident, les bases de la societat sorgida de la transició estan tremolant totes alhora, la gent té por tornar on creia que no hauria de fer-ho, i s’espanta”. Però davant d’això incidia en un missatge: “no podem acceptar la inexorabilitat de les coses, els pronòstics poden canviar amb fets que no estiguen previstos, i per canviar cal fer front a dues batalles: la de l’educació i la de la política”.
Arribats a aquest punt, el periodista al•ludia a una conversa amb l’Alcalde d’Ontinyent de la qual extreia que la ciutat ha patit durament la crisi però “ha après quin ha de ser aquest camí”, assenyalant que l’educació i estudis com els que ofereix la UV a Ontinyent “són importantíssims, com també ho és que la gent no tinga desdeny cap a la política, no cal passar d’ella perquè ens afecta a tots”.
En aquest sentit destacava que “societat i política s’han de fer forts per fer front a aquests altres poders, és amb l’educació i la política com podem neutralitzar els pronòstics negatius”. Per acabar Iñaki Gabilondo es dirigia especialment als estudiants, als quals deia que “us deixe que us desanimeu i sigueu escèptics, perquè hi ha motiu, però el que no deixe és que us rendiu”, concloïa.
