Els usuaris i usuàries del taller han sigut els encarregats d’explicar la seua experiència. Sandra, Fernando i Isabel han anat explicant els conceptes que han treballat en les sessions realitzades amb tècniques de la Casa de la Dona, dependent de la Regidoria d’Igualtat, que dirigeix Cristina Mora: la diferència entre sexe i gènere, la igualtat, la coresponsabilitat, la confiança en la parella, el diàleg, el respecte, l’autoestima, el no tenir por, les diferents formes de violència: psicològica, física, sexual i situacions en què es produeixen. “Tots som iguals, els homes poden ser afectuosos i les dones també”, ha conclòs Sandra. Del viscut han extret importants conclusions, com la de Félix: ”És difícil eradicar la violència de gènere, però no impossible”.
Després de la presentació del projecte, Cristina Mora ha donat pas a una convidada de luxe, la llicenciada en Humanitats i doctora per la Universitat Jaume I de Castelló, escriptora i directora de l’editorial ACEN, Marta Senent, que acaba de publicar el seu segon llibre, “Ana et presta el seu espill”, en el qual explica a través de la seua experiència personal com és la vida d’una persona que té una diversitat funcional. Part de la recaptació es destina a un projecte solidari, “Solidaritza la teua energia”.
Marta, que té paràlisi cerebral i és una excel·lent comunicadora, ha desmuntat en mitja hora bona part dels prejudicis entorn de la diversitat funcional. “Som persones que fem les funcions de diversa forma, però ací no hi ha ni minusvàlids, ni discapacitats. Som persones primer, vull que aqueix missatge arribe als col·legis, als intitutos…” En aquesta tasca està bolcada a deixar patent que “ningú diu que és discapacitat fins que la societat no li diu que ho és”; a evidenciar que “tots som iguals diferents, igual de diferents”, ni tan sols els bessons són idèntics; tots som “normals i anormals”.
“Sóc una persona i una dona. Vaig nàixer dona i tinc una identitat de gènere, diuen que el gènere débil i jo crec que no, veritat? No sé qui s’ha inventat açò…”, ha asseverat.
L’escriptora, autora també d’“Art i Discapacitat, una altra visió de l’art”, ha incidit que el seu llibre està escrit de manera que qualsevol persona puga entendre-ho, ja que l’objectiu és que s’entenga què és realment la diversitat funcional, realitzar una funció formativa, divulgativa i de sensibilització, com la que desenvolupa en els tallers que porta als centres educatius per a trencar barreres i clixés a través de l’educació de xiquets i xiquetes, adolescents i joves per a construir una societat inclusiva, de tots i totes.
Destacant, a més, que qualsevol persona és susceptible de tenir una diversitat funcional, encara que no haja nascut amb ella, simplement per un accident, una malaltia, l’edat. “Es veu com alguna cosa @ajeno quan a qualsevol li pot passar”, ha afirmat.
Un llibre en el qual fa un recorregut per la infància, l’adolescència amb l’ombra del bulling, el difícil accés al mercat laboral, les relacions sentimentals (“per què no podem tenir parella? Què passa, que nosaltres no podem ser estimades, no podem estimar? Jo crec que sí, qualsevol persona pot fer-se voler i pot voler”), també els assoliments, els reptes i la felicitat d’una dona amb diversitat funcional.
En la seua intervenció ha reflexionat sobre barreres que la societat imposa a aquest col·lectiu de ciutadans i ciutadanes de ple dret, com poder ser mares i pares. “Les dones amb diversitat funcional sí que podem cuidar els nostres germans, cosins, nebots…, però no els nostres fills, per què? Potser necessite a algú que m’ajude a banyar al meu bebè, però per a açò està la meua parella, si no, tinc família, amics, tinc treball per a pagar a algú que m’ajude, per què no?”, s’ha preguntat.
Marta ha arrancat una llarga ovació, el sentit de la qual ha resumit un dels usuaris del Centre Ocupacional, Jose: “M’han agradat molt les seues paraules. Ha parlat molt bé. M’he emocionat i he sigut a punt de plorar”.
