El municipi de Picassent és un poble situat a la comarca de l’Horta Sud, a 17 km de la ciutat de València. El terme municipal és el més gran i extens de la comarca, on podem trobar restes de l’edat de bronze (Molló de l’Almud) i de l’època romana (la Cova de l’Àguila). El topònim té l’origen i l’explicació en una època on el senyor tenia el domini del poble, i oferia cent hòmens i cent piques (armes) per a defendre’s dels moriscos. Els primers assentaments de la població a Picassent els trobem al voltant de l’actual barranc des d’on, a poc a poc, el poble ha anat creixent. En el segle XVI només hi havia 65 veïns. L’augment dels habitants ha sigut constant al llarg de la història. Actualment el poble supera ja els 20.000 habitants.
A l’entrada del poble hi havia un om centenari que donava la benvinguda als visitants. Per als picassentins i les picassentines és tot un símbol i hui en dia és el nom de: la ràdio municipal, l’Institut de Picassent, el barri de l’Omet, el Butlletí Informatiu Municipal (BIM), una agrupació musical… Actualment, l’antic arbre, a causa de la seua mort, ha sigut substituït per un altre om, tot i que menys grandiós.
Uns altres símbols que representen Picassent són: la Torre d’Espioca, que va ser construïda pels musulmans en el segle XI i que formava part del sistema defensiu de l’horta valenciana; ja que protegia els accessos de la ciutat de València. El rei Jaume I arribà fins a Espioca per conquerir l’alqueria que fins el moment havia sigut islàmica. Una vegada guanyada, la va entregar al senyor Roderic Sabata. Després de la mort de Roderic Sabata van ser molts els hereus de la població: Eiximén (fill de Roderic Sabata), Fernando d’Aragó, Ramón Boil, Ramón Castella… i, finalment, el marqués de Dos Aigües.
Com a patrimoni cultural trobem l’Església Parroquial de Sant Cristòfor Màrtir, construïda en 1712. En honor d’aquest sant, al mes juliol, se celebren les tradicionals festes taurines. Emblemàtica també és l’Ermita de la Vallivana, que data de 1738 per obra i constància del sacerdot de Morella, Miquel Carbó. La patrona de Picassent és la Mare de Déu de Vallivana, coronada l’any 1957. Les Festes Majors se celebren a principis del mes de setembre també en honor al Santíssim Crist de la Fe, venerat a l’Ermita de la Vallivana. Dins del patrimoni religiós, el poble compta amb la Parròquia de la Miraculosa, ubicada a la zona Sud del poble i que fou fundada l’any 1970.
Pel que fa a l’economia, antigament predominaven els cultius de secà (el raïm), però la construcció de la séquia Reial del Xúquer a finals del segle XVII, transformà el terme en regadiu i, actualment, predominen els cultius de tarongers. Una altra part important de l’economia de Picassent és l’àmplia i variada xarxa de comerços, els serveis, en general, la construcció i la indústria, on destaca el Polígon Industrial i les dos cooperatives agrocítriques.
A més a més, el poble té un paisatge, del qual podem disfrutar amb els paratges naturals com: la Cova de l’Àguila, el Clot de les Tortugues, les Massies, el pantà d’Espioca (on podem trobar una vegetació d’arbres centenaris…).
En definitiva, Picassent és una població per a conéixer, viure i disfrutar.
