No obstant això, va ser a l’Edat Mitjana quan les seues gents es van convertir en protagonistes d’importants fets en la història de València: Rodrigo Díaz de Vivar, el Cid Campeador, va encapçalar a Quart de Poblet una significativa batalla contra les forces almoràvits, que porta el nom de la vila i apareix reflectida en el Cantar de Mío Cid; i en les fonts destaca l’al·lusió al Castell de Quart, actualment desaparegut.
Després de la Reconquesta, el rei Jaume I va donar el castell, la vila de Quart i l’alqueria d’Aldaia al Priorat de l’Hospital de Sant Vicent de la Roqueta. En aquell moment, la població comptava tan sols amb 130 cases de cristians vells.
Va ser el 1287 quan Quart de Poblet, per decisió del rei Alfons II, va quedar davall jurisdicció del Monestir de Santa Maria de Poblet, que pertanyia a l’Orde del Cister i del qual depenia el de Sant Vicent de la Roqueta.
De fet, un monjo de Sant Vicent va continuar sent el majoral del lloc, encara que a vegades delegava les funcions en l’alcalde. En 1332, el rei Alfons IV va donar permís a l’abat de Poblet, Pere Copons, per a expulsar els mudèjars i el 1334 va atorgar la carta de poblament a 52 famílies de Catalunya i Aragó, que van fer de Quart de Poblet la seua nova llar. Esta carta va consagrar el naixement de l’actual ciutat. La dependència de Poblet es va mantindre fins a la desamortització decretada per Juan Álvarez Mendizábal el 1835. Va quedar com a llegat la segona part del nom del municipi.
L’Església Parroquial de la Puríssima Concepció es va erigir en el segle XIV, encara que va ser reedificada en el segle XVIII en estil barroc, i també se situa entre 1310 i 1320 la construcció de l’ermita de Sant Onofre, després de l’aparició del sant anacoreta al moliner.
El 14 de juny de 1630, reunits el rector de Quart, fidels i jurats del Consell, van acordar proclamar la Mare de Déu de la Llum patrona de la Vila. Era Papa Urbà VIII.
La Passejà de Sant Onofre, una de les tradicions més arrelades a Quart de Poblet, naix el 8 de juny de 1723 després d’una època de sequera, i set dècades després, Aldaia va guanyar el plet que va obligar a la partició del terme.
Al llarg del XIX, els habitants de Quart de Poblet van participar en la Guerra de la Independència, on no van dubtar a enfrontar-se a les tropes napoleòniques en l’anomenada Batalla de Sant Onofre (27 de juny de 1808); el Papa Lleó XIII va declarar a aquest sant anacoreta, a qui s’atribuïx el miracle de la fi d’una epidèmia de còlera el 1885, patró principal de la vila; van ser fundades l’Agrupació Musical L’Amistat i la Cooperativa Sant Josep, i el 23 de maig de 1889 un xiulit va anunciar a la població el pas, per primera vegada, del tren de l’antiga línia de rodalia València-Llíria.
Ja en el segle XX, el municipi es va convertir en el punt d’inici de l’anomenat Pla Sud, que va suposar la desviació del riu Túria després de la tràgica riuada de 1957 amb l’objectiu que no travessara València. Pel seu terme discorre l’autovia A-3, que unix València i Madrid, la qual cosa ha propiciat el desenvolupament d’un dels polígons industrials més importants de la província i un important canvi de població. Si a principis dels anys 60, Quart de Poblet comptava amb poc més de cinc mil habitants; deu anys després l’arribada de persones procedents principalment d’Andalusia, Aragó, Múrcia i Castella La Manxa, que amb el seu treball i les seues aportacions han enriquit culturalment i econòmicament el municipi, disparava aquella xifra i la situava en els actuals quasi 26.000 habitants.
El 19 d’abril de 1979 es va constituir a Quart de Poblet el primer ajuntament democràtic. Vint-i-six anys després, la tolerància i el respecte s’han consolidat. Quart és una ciutat oberta, dinàmica, accessible i moderna, en la qual els ciutadans i ciutadanes intervenen decisivament a través de la seua pertinença als consells sectorials i a les 132 associacions registrades. Este fet s’ha traduït, ja en el segle XXI, en la publicació de la primera Carta de Participació Ciutadana i en la creació del Consell Local de Participació Ciutadana.
En l’actualitat, Quart de Poblet viu un moment històric amb les obres del metro, que suposarà la desaparició de la línia fèrria de Renfe València-Riba-roja de Túria. Des del 31 de març del 2005, el tren ja no travessa el municipi.
