Directors consagrats i nous realitzadors es combinen en una programacióde 67 films de 19 nacionalitats, entre llargs i curtmetratges. La variada programació inclou dues matinés dominicals de cinema d’animació per alsmés xicotets —Nocturna i El niño y el mundo—, un cicle dedicat al stop-motion i un altre a la filmografia valenciana, en el qual seran projectats elsúltims treballs dels directors Ferrán Brooks, Miguel Ángel Font, Belén Riquelme i Víctor Palacios, entre uns altres. Catacumba Film Festival també reserva espai per a formats híbrids i desconcertants, com el cinema-concert de clausura, en el qual la banda pospunk Perralobo posarà banda sonora en directe al clàssic del cinema mut El castell dels fantasmes (Au Secours, Abel Gance, 1924). O el ja tradicional Certamen Internacional de Crits, en el qual les laringes més estripades es baten en públic per a emetreel crit més atronador.
El que veurem
De Jeremy Saulnier al Chico Morera. De Deathgasm a Crumbs, raresahispà-etíop-finesa dirigida per Miguel Llansó. Catacumba Film Festival servirà també per a l’estrena del curtmetratge valencià Mom (Ferrán Brooks) i serà avantsala de l’arribada a les sales comercials del llargmetratge nord-americà The Dark Tapes i de L’estrany, del sud-coreàNa Hong-Jin, recentment premiada a Sitges per la millor fotografia. Reflexos d’una realitat complexa, amb arguments que no sempre resulten ser tan ficticis. Films que desborden les narratives convencionals i les recurrents etiquetes d’aquests gèneres cinematogràfics. Que versen sobre identitats, els límits del jo, la pèrdua, els anhels, la violència però també sobre l’amor i la seua absència. Com les complexes relacions que s’entreteixeixen en Cos (Malgorzata Szumowska, Polònia, 2015), recentment premiada amb un Ós de Plata en el Festival de Cinema de Berlín. Però també la senzillesa de la posada en escena de Coherence, de James Ward Byrkit, que ens introdueix en el joc espai-temporal d’unaexperiència erràtica sense amb prou faenes moure als personatges de casa, com si del mateix àngel exterminador de Buñuel es tractara. En la magistral La invitació —premi a la millor pel·lícula a Sitges 2015— la realitzadora Karyn Kusama col·loca als seus personatges en situacionslímits sense possibilitat de redempció. O pel·lícules que sorprenentment es colen en la programació del Festival de Cannes, com la transgressora Green Room (Jeremy Saulnier, 2015) en la qual el moviment punk col·lisiona ambla ideologia neonazi i que va escandalitzar als més avesats de la indústriacinematogràfica en la seua última edició.
