El dia 8 de març celebrem el Dia Internacional de les Dones. Des de fa més d’un segle, les dones de tot el món eixim al carrer per exigir els nostres drets. A pesar del temps transcorregut, estem molt lluny d’aconseguir-los. En alguns països, les dones no poden exercir els drets més fonamentals i bàsics; en d’altres, amb la coartada de la crisi, s’està produint un retrocés molt important.
Els drets de les dones són part integrant, inalienable i indivisible dels drets humans universals. La plena participació de les dones en condicions d’igualtat en la vida econòmica, laboral, cultural, social, política i civil, així com l’eradicació de totes les formes de discriminació i violències envers les dones ha de ser un objectiu de tota la societat i s’ha d’assumir com a prioritari per totes les administracions públiques, que han de vetllar perquè els canviants contextos socials no comporten retrocessos.
Però ben al contrari, al País Valencià i a l’Estat espanyol, estem patint l’augment de la desigualtat laboral i econòmica, i la involució en drets com a la salut i a l’educació en igualtat. A l’Estat espanyol, les últimes reformes dutes a terme han agreujat la situació de desigualtat de les dones. Hi ha més precarietat laboral, més temporalitat en els contractes, més ocupació submergida, més atur i els salaris són més baixos i, de tot això, les dones se n’enduen la pitjor part. Les retallades socials afecten especialment les dones, que tornen a assumir la responsabilitat de la cura dins l’àmbit domèstic, i la pobresa i l’exclusió social tenen nom de dones, especialment si són majors, amb algun tipus de diversitat funcional, migrants o famílies monomarentals.
Però, a més a més, les dones i xiquetes estem patint un atac ideològic contra el procés cap a la igualtat, els nostres drets de ciutadania, a la nostra autonomia personal i de decisió sobre la nostra vida i la nostra salut. Les reformes de la llei d’educació i l’intent de reforma de la llei d’interrupció voluntària de l’embaràs ens tornen als estatus més tradicionals de la societat patriarcal, un model de dona no autònoma i subsidiària del nucli familiar convencional més que de la seua construcció personal, que deixa les dones com a ciutadanes de segona, com a persones parcials, que no tenen capacitat per decidir sobre la seua maternitat, ni llibertat per construir la seua vida.
La Llei Orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la Igualtat Efectiva entre Dones i Homes, s’aprovà per donar resposta a una realitat social discriminatòria cap a les dones. D’altra banda, la Llei 9/2003, de la Generalitat Valenciana, per a la Igualtat entre Dones i Homes, estableix com els àmbits que requereixen més actuacions el laboral i el social, especialment.
Les corporacions locals, per ser les administracions més properes al ciutadà, tenim una gran responsabilitat en la promoció d’una societat més igualitària i més justa.
Tot i això, som conscients que cal una implementació més gran de totes les ferramentes que tenim i que ens han de permetre, com a municipi, avançar en l’eliminació de la Violència Masclista i continuar millorant la nostra acció envers la Igualtat d’Oportunitats entre Dones i Homes. Per tant, cal ampliar el focus d’atenció, des de la urgència d’eliminar la violència de gènere fins a la necessitat d’assolir igualtat real entre dones i homes a la nostra ciutat.
Això ens obliga a pensar en la implicació de tota la societat –homes i dones– per tal de fer-nos partícips i protagonistes del trencament d’estereotips que ha de dur a un canvi d’actitud de la societat, el canvi de mentalitat col·lectiu imprescindible per avançar plegats en aquest gran repte col·lectiu.
Hem de recordar que garantir la igualtat d’oportunitats per a totes les dones és avançar cap a una societat més democràtica, és afavorir el benestar i el desenvolupament humà, és promoure un nou model social, situant les persones en el centre de les estratègies i les actuacions. I aquesta ha de ser una de les finalitats del compromís global de les administracions locals, sempre al costat de les dones, i de les organitzacions que defensen i reivindiquen el seu reconeixement com a ciutadanes de ple dret.
Aquest és el gran repte que tenim al davant, i l’hem d’assolir amb la col·laboració i la complicitat de totes les institucions, agents socials, i de les dones i els homes de la nostra ciutat, perquè només així podrem fer-ho realitat.
