Morella i tota la Comarca dels Ports es troben incloses dins de la Conca del Maestrat. La pràctica totalitat dels estrats que afloren en esta Conca es van formar, bàsicament, entre el Juràssic Superior (fa 146 milions d’anys) i el Cretaci Inferior (fa 98 m.a.). La major part dels sediments dipositats durant eixe temps corresponen a una mar d’aigües poc profundes amb abundants restes de fauna marina i algues calcàries.
Este marc general en el Cretaci Inferior té algunes variacions que en la zona de Morella aconsegueixen la seua màxima expressió amb la Formació Argiles de Morella, que representa un medi amb sediments continentals caracteritzat per la presència d’abundants restes de vertebrats, especialment dinosaures.
El registre fòssil del Cretaci Inferior de Morella té un primer escenari important en el Neocomià (entre 128 i 116 m.a.) amb el jaciment d’icnites (empremtes fòssils) de Vallivana.
Reproducció d’un exemplar d’Iguanodon bernissartensis.
Museu Temps de Dinosaures de Morella
En el Barremià (entre 116 i 114 m.a.) el registre fòssil es de fauna d’aigua dolça dels llacs que hi havia (caragols, peixos, petits rèptils) i fauna marina costanera (petxines, cucs, corals, eriçons de mar, etc).
Trilobites
En l’Aptià inferior (fa 114 – 113 m.a.) es va produir una retirada de la mar i la zona es va convertir en una planura fangosa creuada per rius (Fm. Argiles de Morella). La flora estava dominada per un tipus de conífera nominada Frenelopsis. La fauna estava representada per animals d’aigua dolça i terrestres (tortugues, cocodrils, peixos, llangardaixos, granotes i de manera especialment significativa de dinosaures). Els dinosaures són probablement els fòssils que més criden l’atenció i a Morella hi ha una molt bona representació: des de teròpodes (carnívors) com Baryonyx i altres famílies, fins herbívors de gran talla (un sauròpode), o cuirassats (Polacanthus), o ornitòpodes menuts com Hypsilophodon i grans com el dinosaure més abundant als jaciments morellans: Iguanodon bernissartensis.
Nautilus
Més tard es produeix un ascens del nivell del mar i va fer una planura amb influència de les marees. En este context les restes fòssils són molt abundants amb la presència de fusta carbonificada i fauna tant continental com marina. En esta última destaca la presència de restes d’uns rèptils marins que es nomenen plesiosaures (el mític animal del llac Ness).
Fragment de sacre d’un Ornitischia indet..
Museu Temps de Dinosaures de Morella
Finalment encara que dins de l’Aptià inferior (entre 113 i 110 ma) les capes més altes de les nostres terres estan formades per la sedimentació marina amb fòssils d’animals que vivien en aigües o poc fondes (petxines, caragols, corals, etc) o de mar endins (ammonits, calamars, etc). En estos dos casos la fauna marina és molt abundant, arribant a formar dipòsits massius de gran potència com per exemple les roques del castell amb predomini d’uns mol·luscs que es diuen Rudistes.
Emprenta del jaciment d’icnites de Vallivana