Este jaciment, parcialment destruït per una pedrera d’extracció d’àrids a finals de la dècada de 1980, manté en peu restes d’una imponent muralla, amb més de dos metres d’alçat conservats, i diverses estructures domèstiques.
L’actuació, dirigida per Antonio García Menárguez (MAG) i Fernando Prats Martínez (INAPH), compta amb la participació de doctorands i estudiants procedents de les universitats de Cadis, Múrcia, Sevilla i Alacant, i amb la col•laboració de geòlegs i arqueobotánicos de la Universitat Autònoma de Madrid i el CSIC.
Durant la present campanya els treballs arqueològics s’estan centrant en tres zones: el bastió meridional, les casamates de la muralla occidental i l’àrea de vivendes. En tots ells s’estan documentant indicis de les primeres ocupacions del jaciment, que es poden datar feia’l 770 – 750 a.C., i que es caracteritzen pel desenrotllament d’una arquitectura de tipus oriental molt avançada, que ocupa un entramat urbà ben planificat que els especialistes atribuïxen a l’arribada de comerciants fenicis a la desembocadura del Segura.
Finalment, l’equip d’arqueòlegs ha detectat les evidències de l’abandó gradual del poblat que es pot datar cap al 700 a.C. tant pels materials ceràmics localitzats en els estrats d’abandó,com per diverses datacions de C14.
La investigació, autoritzada per la Conselleria de Cultura, compta amb el suport econòmic de l’Excm. Ajuntament de Guardamar del Segura i es desenrotlla davall els auspicis del Projecte “Modular. Arquitectura fenici-púnica” de l’esmentat institut universitari.
Per a dissabte que ve dia 28 de novembre, d’11 a 13h, els arqueòlegs oferiran visites guiades a l’excavació dins d’una Jornada de Portes Obertes.
