Els senderistes de Puçol en Les Fontetes

El diumenge 7 de febrer, de nou el Grup de Senderisme Puçol hem visitat el Benicadell, una de les muntanyes més elegants de tota la comunitat i de les més visitades, perquè diàriament senderistes de la comarca i de tot el territori valencià la solem freqüentar, ja que és un mirador privilegiat: des de la seua cima a 1.104 metres sobre el nivell del mar s’albira un ampli territori, mitja província de València i una altra mitja d’Alacant i inclús en dia favorable l’illa d’Eivissa.

Esta vegada l’inici de la ruta va ser des de la localitat de Ràfol de Salem, concretament des de l’ermita de Sant Blai, d’on partix la senda PR V- 213, el recorregut ho dissenyem circular com ve sent habitual, sent el mateix un poc exigent per la distància a recórrer, 19.180 metres, i el cresteo final en la seua cima, que al final va resultar infructuós ja que el vent que assotava la zona feia desaconsellable exposar-se en el tram de la cima, pel que vam optar per realitzar una parada tècnica en el Nevero del Benicadell a 1.015 metres, donant per cota màxima tal punt.

L’ascensió comença inicialment en l’ermita no donant pausa al caminant i en llaçades contínues ens acosta fins a la nostra primera fita, la Casa Forestal dels Planisses.

Després d’un reconstituent esmorzar, ens vam encaminar cap a la segona fita programada, la senda d’inici de la cima, que en còmodes zetes ens va elevant cap a la cima.

Però a partir d’ací cada vegada el vent bufa amb més virulència i no presagia gens bo; a l’arribar a l’encreuament de sendes, esquerra la cima i dreta la nevera, la prudència impera i vam decidir acostar-nos fins a la nevera donant així per finalitzada la nostra ascensió i deixant per a una altra ocasió més favorable encimbellar la cima.

Des de la nevera, tornem a baixar cap als Fontetes, per la pista de l’ombria primer i després per senda, per a anar tancant el cercle cap al nostre punt d’inici, Ràfol de Salem.

Sens dubte una ruta per a recordar i tornar pròximament per a atalaiar la vall d’Albaida i la comarca del Comtat des d’esta talaia de calcària.

Ens veiem a la pròxima en el Charco Negro.