Els becaris de la Dipu sobreviuen a la primera quinzena

“Sabré fer el treball que em manen…?”. “Tindrà alguna cosa a veure amb el que estudie…?”. “Hi haurà algú per a ajudar-me…?”. Estes són algunes de les preguntes a què se solen enfrontar els becaris abans del seu primer dia. No obstant això, una vegada superades les dos primeres setmanes, els jóvens ja han vist que les quatre hores diàries que treballen són prou suportables, i reconeixen que, generalment, l’experiència està sent positiva i enriquidora.

De fet, l’experiència d’anys arrere confirma que, generalment, els becaris estan a gust: després d’un estiu –o més- treballant amb La Dipu Te Beca, molts estudiants trien el mateix lloc de treball en l’Ajuntament per a realitzar les seues pràctiques de final de carrera.

Els becaris d’enguany de totes les àrees coincidixen en que este tipus de beques remunerades són una gran oportunitat per a aprendre, guanyar experiència i per a iniciar-se en el món laboral. “És un projecte amb molts beneficis: ens permet entrar en el sector públic a nivell laboral, conéixer l’Administració Pública, l’Ajuntament i entendre el que ocorre en el nostre poble i per què ocorre”, comenta Víctor Esteve, becari de l’àrea d’Economia: “Tot això, a nivell personal, és molt enriquidor”.

En esta opinió coincidixen la majoria de becaris tant que, alguns, preferirien fer inclús més hores: “Jo estaria disposada a treballar més –amb l’augment de sou corresponent–, perquè és una gran oportunitat per a aprendre, i cal aprofitar-la al màxim”, considera Paula Hoyo, becària de Treball Social. No obstant això, tots pareixen contents amb la relació entre el treball que realitzen i la seua remuneració, de 500 euros al mes.

“He estudiat i fet mil treballs en la universitat, no obstant això, fins que no he arribat ací i ‘m’han soltat’ per a cobrir un esdeveniment i després escriure la notícia, no he vist realment el que és el meu treball… I la veritat és que m’encanta”, comenta una de les becàries de comunicació, convençuda que està guanyant moltíssima experiència laboral, “imprescindible en estos temps”.

Els resultats del balanç d’esta primera quinzena són positius: els jóvens estudiants se n’adonen de que, encara que se’ls exigix prou treball i justificació del mateix, la seua responsabilitat no és excessiva, encara que açò també depén de l’àrea en què es troben. I és que tindre al voltant de 20 becaris treballant per a l’Ajuntament és molt beneficiós, però també comporta alguns xicotets riscos…

Per exemple, el pitjor que podria passar a les becàries de comunicació és publicar una notícia o cartell publicitari amb faltes d’ortografia: pot paréixer que no siga important, però una coma mal posada hi podria canviar totalment el sentit d’una frase (ja es va demostrar amb una notícia el de la qual el titular afirmava que Pablo Alborán era la “reina en la música espanyola”).

Per als que treballen amb xiquets, la por podria ser no obtindre l’aprovació dels xicotets que els han assignat per a cuidar, alguns un poc inquiets, i passar-se els dos mesos de treball corrent darrere d’ells. No obstant això, com explica Carlos Góngora, becari que treballa en l’Escola d’Estiu amb el grup d’ADIS, han aconseguit “integrar-se amb èxit en el grup a base de jocs en la piscina i ‘gusanitos’ per als més rebels”.

I, encara que puga paréixer que els becaris de Treball Social no puguen “ficar la pota” de manera catastròfica, tinguem en compte que, tindre un accident amb un got d’aigua damunt d’una taula plena d’informes i resolucions podria suposar un xicotet desastre en l’oficina…

En fi, afortunadament, res del que podria haver ocorregut ha sigut massa greu, sinó tot al contrari; els tutors, generalment, estan contents amb el treball dels becaris, que encara tenen un mes i mig per davant per a continuar aprenent d’esta gran oportunitat.

Informa: Irene Mollá | Fotos: Sergio Maestro