El Ple aprova per unanimitat ‘València’ com a topònim de la ciutat

El ple de l’Ajuntament ha aprovat unànimement l’inici de les actuacions necessàries per a l’adaptació al valencià de la denominació oficial del municipi. Així les coses, el punt ha obtingut el suport dels grups municipals que conformen el govern –Compromís, PSPV i València en Comú- conjuntament amb els de l’oposició –PP i Ciutadans-.

A preguntes dels periodistes, l’alcalde Joan Ribó, ha recordat que es tracta d’un acord aprovat també per unanimitat l’any 1996 encara que mai s’havia executat: “’única cosa que volem és complir eixe acord de normalització del valencià, i un dels elements és que el topònim de València estiga en esta llengua. Què hi ha més normal que anomenar la ciutat de València en valencià?”

Ribó també ha subratllat el paper fonamental de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua en la normativització correcta de l’idioma: “Són els que saben de llengua. Quan em pose malalt vaig a un metge. En altres llocs i altres èpoques hi havia bruixots, però a Europa la ciència normalment la dipositem en les universitats, i a més a València tenim la sort que l’Acadèmia Valenciana de la Llengua no solament compta amb moltes persones que coneixen perfectament la matèria, sinó que a més té el suport estatutari i el suport molt majoritari de la societat”.

Així mateix. el Ple ha aprovat, en esta ocasió amb l’abstenció del grup Popular i Ciutadans, l’adhesió del consistori a la declaració com Bé d’Interés Cultural (BIC) Immaterial a favor de les Normes de Castelló, el sistema de pautes que des de 1932 regula l’ortografia correcta del valencià. Durant el debat que ha precedit a l’aprovació, la regidora de Ciutadans, Amparo Picó, ha recalcat que el seu grup no podia aprovar la sanció com a BIC d’unes normes lingüístiques: “Les normes no depenen dels polítics. Esta declaració suposaria la paralització de l’evolució dinàmica de la llengua, per definició un organisme viu i canviant, afavorint-se el bloqueig del seu desenvolupament, així com la inclusió de noves paraules”.

La regidora de Serveis Socials, Consol Castillo, ha assenyalat en la seua contestació que per a utilitzar una llengua “els parlants han de seguir unes normes; les llengües evolucionen, però no anàrquicament. Les Normes de Castelló van ser un marc d’acord lingüístic i acadèmic tan útil que va resistir 40 anys de dictadura i 10 anys de politització. És l’àmbit acadèmic el que ha de marcar les pautes; a l’equip de govern el que li interessa és que el valencià es cuide, es regule i es normalitze. Les llengües no són com bolets, no creixen silvestres, sinó seguint normes, com les comunitats humanes”.