El calpí Emilio Graña publica “Alger, La Blanche”

Emilio Graña Pons és un jove calpí que amb 24 anys ja ha publicat la seua primera novel·la, “Alger La Blanche”, inspirada en les històries que escoltava de xicotet als seus propis avis que van passar la seua infància i adolescència a Algèria. La novel·la es desenvolupa en plena guerra d’independència d’Algèria i narra la història de personatges aliats a un o un altre costat del conflicte.

Emilio, que estudia Física, treballa i segueix escrivint, assenyala que veure publicada la seua novel·la és tot un somni. El procés de creació del llibre li va portar set mesos “va ser un procés molt bonic. Jo gravava el que m’explicava el meu avi i anava tonando notes, i també vaig parlar amb altres persones amigues del meu avi que havien viscut una història dramàtica semblant a la seua. A poc a poc vaig ser confeccionat una història i donant vida a una sèrie de personatges”. El realment difícil va ser trobar la manera per a publicar la seua obra “vaig cercar diverses editorials fins que finalment vaig trobar una editorial online “United p.c., sense amb prou faenes cost però en la qual la majoria dels beneficis són per a l’editorial”.

“Alger, La Blanche” sorgeix davant la necessitat de plasmar la història dels seus avis i d’aquesta manera retre’ls homenatge, es tracta d’una història de ficció però basada en les històries escoltades tota la seua vida als seus avis en el marc de la guerra i la independència d’Algèria, un període dramàtic que va suposar l’expulsió de 350.000 algerians d’origen europeu.

Emilio Graña escriu des de sempre “des de xicotet m’ha agradat escriure, omplia llibretes i llibretes de contes. M’agrada la literatura i l’escriptura és una necessitat vital per a mi”, de fet, està immers en ple procés de creació de la seua segona novel·la que es desenvolupa a Calp i és totalment ficció. Aquest escriptor descriu el seu estil com “un guió de pel·lícula, molt influït pel cinema i per autors com Donen Brown o Stephen King” encara que a l’hora de llegir els seus autors de referència i els seus gèneres favorits són molt amplis.

Viure de la literatura és alguna cosa que Emilio veu realment difícil, considera que el futur de la literatura passa per l’autopublicació digital, “hi ha nous formats, noves formes de publicar que seran la tendència predominant en el futur”. Als quals escriptors que comencen els aconsella “que siguen constants i no es rendisquen, al meu em va costar molt publicar, el difícil és donar-li difusió a la teua obra i arribar a molta gent però quan et diuen que la teua novel·la ha agradat la satisfacció és immensa”.