Abans de mamprendre aquesta aventura, les expectatives d’Elisabetta eren conéixer la cultura espanyola, adquirir capacitats útils per a la seua vida professional i personal i, sobretot, posar-se a prova, és a dir, comprovar si era capaç de desenvolupar-se amb naturalitat en l’àmbit laboral i social en un país estranger. Ho ha aconseguit. Ella està satisfeta amb tot el que ha fet: ha conegut les falles, les fogueres d’Alacant i el Mercat Medieval Les Sitges de Burjassot, en la celebració del qual es va sentir un membre més de la comunitat local, entre altres costums i festes valencianes.
La seua estada a Burjassot li ha permés conéixer, també, a gent d’altres cultures europees a través del Servei de Voluntariat Europeu. Gent amb qui continua mantenint contacte gràcies a les xarxes socials.
Elisabetta s’identifica amb una confessió d’un company que va sorgir en una de les seues conversacions lingüística. Ell li va dir que la Casa de Cultura era “la seua segona casa”. Per a ella, també. No obstant, un nou projecte li espera lluny de Burjassot i lluny de la seua terra. Ha trobat treball a França, serà assistent de llengua italiana en diferents centres educatius, tasca que també espera realitzar amb la mateixa il·lusió amb què ha estat treballant en l’IMCJB.
