Discurs de l’alcalde d’Orihuela amb motiu del Dia de la Dona

Benvinguts, benvingudes, a la vostra casa. La casa del poble i de les dones d’aquest poble. Una casa que avui es vol convertir en la caixa de ressonància de les veus de les dones oriolanes i de les dones del món. Un humil altaveu de milers de veus que clamen, a voltes en el desert de la ignorància, alguna cosa tan senzill, tan bàsic, com la igualtat.

Perquè para açò està obert l’Ajuntament d’Orihuela aquest matí, perquè cadascun dels seus despatxos, de les seues pedres, de les seues pintures, dels seus símbols, s’impregnen d’una reivindicació tan noble i tan necessària, com que totes i tots siguem iguals més enllà del nostre gènere.

Han de ser els ciutadans, totes i tots, els que facen d’aquesta convicció un crit, una actitud diària. No val que 189 governs exigiren fa vint anys aqueixa igualtat en el món, perquè els homes i dones som iguals si som tolerants. Els homes i les dones som iguals, si tenim la capacitat de respectar-nos. Els homes i les dones som iguals, si compartim. A açò hem vingut ací, aquesta és la nostra pretensió, fer un cant a la tolerància, al respecte, a compartir, a la igualtat.

Avui s’acumulen moltes històries de la història que ens deuen portar a la reflexió i a la decisió, ja no val ni penedir-se, ni avergonyir-se.

Fa més de 1500 anys un home, canonizado per l’església, va manar matar a una dona perquè era una dona sàvia.

Hui fa un segle que el Parlament Alemany va dir no a un grup de dones perquè eren unes dones competents.

Fins a fa el mateix temps, en aquest país, les dones no podien accedir a estudis superiors. Posteriorment, ho van fer a criteri individual de les autoritats universitàries, formades per homes, i se li va dir que no a moltes dones preparades.

Hui fa un segle que milers de dones van enderrocar un règim a Europa eixint al carrer i demanant pau i pa.

Hui milers de dones, en aquest país nostre, potser en aquest poble nostre, treballen hores i hores per un sou miserable; després, han d’arribar a casa i seguir treballant sense que ningú compartisca aquest treball amb elles.

Hui, en aquest Ajuntament, s’atenen a desenes de dones que reben colps d’homes pel fet de ser dones.

Per açò estem ací, perquè a la violència solament se li guanya amb igualtat, perquè a l’explotació per raó de sexe solament se li guanya amb igualtat, perquè la promoció del coneixement i del saber solament s’aconsegueix des de la igualtat.

^{Maria Moliner.}

Quan des de la responsabilitat parlem de la gestió d’igualtat, en qualsevol de les seues facetes, a mi m’agradaria canviar la paraula gestió per obligació, perquè si existeix una obligació que ha de tenir, per sobre de qualsevol altra, un responsable públic, és garantir la igualtat de tots els seus ciutadans i ciutadanes; però hauran de reconèixer amb mi que, per molts esforços, inversions i treballs que es facen, solament des de la consciència i l’actitud compartida la igualtat serà una realitat.

^{Clara Campoamor.}

No volem més heroïnes com Clara Campoamor, com Carmen Conde o com María Moliner, perquè el camí que elles van obrir, ho van obrir perquè ningú més haguera de recórrer-ho amb el pes de la marginalitat i, en ocasions, el menyspreu, a les seues esquenes.

^{Carmen Conde.}

Per açò, hui, amb la seua memòria, volem que aquesta casa que és de totes i de tots siga sobretot de totes.

Hi és el Dia de la Dona, de la meitat de la societat, d’els qui l’han construït en massa ocasions en silenci, de les quals encara avui arrosseguen el món a les seues esquenes i són mancilladas per règims polítics construïts per homes indesitjables i incompetents.

A elles i per a elles, s’obri el tornavoz humil de la Casa Consistorial d’un poble, Orihuela, que per tenir, té fins a nom de dona.

Monserrate Guillén, alcalde d’Orihuela.