Avui fa 3 setmanes que estàvem en ma casa les que ara són les meues dames i jo esperant a saber qui seria la reina de la fira de 2015. Eren les 7:30 de la vesprada, quan de sobte, va sonar el meu telèfon mòbil, i a la pantalla, va aparèixer un número desconegut.
Quan vaig agafar la cridada vaig sentir a l’altre costat de la línia una veu jove i dolça que deia: Laura, bona vesprada, sóc Roger Cerdà, t’informe de que has sigut elegida reina de la Fira. Les cames començaren a fluixejar-me, el cor em bategava més fort que mai i prompte, de forma inconscient, els ulls se m’ompliren de llàgrimes.
Mitja hora més tard, començàrem a saber tot el que ens venia per davant. Em van enviar vora 200 missatges, vaig rebre moltes cridades de familiars i amics, les xarxes socials prompte es feren ressò de la notícia , inclús diversos mitjans de comunicació locals i provincials, es posaren en contacte amb nosaltres per a fer-nos les primeres fotografies.
Sabia que no anava a ser fàcil poder representar a la major festa que tenim en aquesta ciutat, però amb el suport de familiars i amics no podia eixir res mal. Compte amb l’ajuda i estima de la meua família, amb els ànims dels meus amics i amb la força i comprensió de les meues dames. Són elles les que han fet possible que jo estiga aquesta nit amb vostès. Cadascuna d’elles m’aporta un ingredient necessari per a poder fer front a tot el que ens ve en els propers dies i el que ja ha passat.
L’alegria i la diversió venen donades per part de Lorena. És la típica persona a la qual mai li caurà damunt el sostre de sa casa, cosa que complementa amb mi a la perfecció. Fa aproximadament 11 anys que ens coneguem i juntes em compartit moltes vesprades d’estiu, esdeveniments amb la família i les inoblidables festes de cosins.
Ve acompanyada pel meu cosí Pepe. Sé que serà capaç de deixar de costat el seu caràcter més seriós i mostrar la seua cara més atrevida . Anais, m’aporta el toc de bogeria necessari per a evadir la rutina i fer que cada 5 minuts aparega en el meu rostre una rialla. És una persona que amb un comentari espontani fa riure a tot el que está al seu costat. Ve acompanyada pel meu cosí Carlos, que sempre ha estat al meu costat en els bons moments, així com també en els roïns.
La estabilitat, el saber estar i l’organització venen per part de Laura. Són les nostres mares les que ens parlen del començament de la nostra relació, ja que seria impossible recordar la primera vegada que ens vàrem veure. Són els seus consells els que m’han fet veure la part més positiva de les coses. Ve acompanyada de Borja, en el qual he compartit molts moments de rialles i bogeries en les festes del Carrer Puig.
La simpatia, la joventut i la energia venen de la mà de Paula. És una persona fonamental dins de la meua família, ja que gràcies a la seua presència pot estar acompanyant-me en aquesta aventura el meu germà Abe, pesa fonamental en la meua vida que no podia faltar en aquesta història. Ja sols queda parlar-los de Marcos, el meu acompanyant i a la vegada el meu home.
Sense el seu suport seria impossible que avui estaguera damunt d’aquest escenari. Ell m’ho ha donat tot, la maduresa, els consells i el que consideri més important en la meua vida, la meua filla Vega. Tots aquestos elements es poden reforçar amb els valors que compartim en cadascuna de les nostres cases com són la proximitat, la simpatia i el que considere més important, la humilitat.
Com hauran pogut comprovar tot queda en família, família que té part de les seues arrels al carrer Puig. És en aquest carrer on van sorgir alguns dels actes més importants i amb més tradició que inclou el nostre programa de fira, com poden ser les paelles o les albaes. Em conta mon tio Pepe que les paelles sorgiren fa aproximadament 40 anys, on una colla d’amics, presidits pel meu iaio, anava de casa en casa demanant condiments, per tal de fer una paella i menjar-se-la els festers del barri.
Anys més tard les paelles ja eren un acte obligat al programa de les festes del carrer Puig i darrerament va ser inclòs en el programa d’actes de la fira de Xàtiva. Així també varen començar les albaes. Eixa mateixa colla d’amics i veïns entonaven cançons en el Corral de la Patxeca fins a ben entrada la nit. Les burles entre ells, discussions i bromes amenitzaven les llargues nits de festa. Va ser en aquest entorn on un jove Pepe Botifarra prenia la iniciativa com a cantador.
Així mateix, aquest acte, fou inclòs en el programa de la fira. Però l’acte que més repercussió ha tingut i que avui en dia és el banderí de la nostra fira, és el tir i arrossegament. Em contava la meua iaia amb una gran il·lusió i un somriure a la boca la manera en que va sortir aquest esdeveniment. A principis dels anys setanta, els carreters de la comarca venien amb les seues haques a reptar als carreters locals, entre els quals es trobava el meu iaio.
Les disputes es realitzaven en la plaça Sant Pere, on encara es poden sentir les veus d’aquells homes cridant als animals. Després de veure la repercussió i l’èxit que tenien aquestes activitats, l’any 1975 va ser fundada l’associació de tir i arrossegament de Xàtiva, que fou presidida pel meu iaio junt a Josep Baldrés. Avui en dia és comú veure any darrere any una foto en el llibret de la fira del meu iaio carregat de boina, amb un furgadents a la boca, amb un nus a la part baixa de la camisa i amb quatre dits fora dels espardenyots de careta. Però aquesta història no acaba ací.
Quan va faltar el meu iaio, va agafar les rendes de la presidència del carrer Puig el meu pare, el qual també tenia un fort vincle amb el tir i arrossegament. Eren moltes les vesprades que el veia malhumorat i li preguntava: ¿que et passa papa? I ell em contestava: no res, que vinc de barallar-me amb l’alcalde, que no volen soltar un duro. O quan el veia apressurat per a comprar els ingredients per a la sangria de les albaes. Eren molts els calfaments de cap que tenia per a que tot eixirà perfecte i que actes com les albaes o el tir i arrossegament continuaren celebrant-se.
Va ser una persona que al igual que el meu iaio ho va donar tot per la fira i per la festa de la nostra ciutat. Avui, malauradament, no es troba entre nosaltres. És per això que aquesta fira vull dedicar-li-la a ell. Sé que m’acompanyarà durant aquestos 5 dies i que la seua llum brillarà amb més força que mai durant aquesta setmana de festa. Per tant, cada aplaudiment que vostès em dediquen, cada paraula d’ànim i cada abraç, aniran directament dedicats a ell.
No vull acomiadar-me sense abans convidar-los a tots a gaudir d’aquestos 5 dies de festa. Tots sabem la importància que té aquesta fira a nivell nacional, per això, m’alegraria molt de que la gent dels pobles i ciutats voltants que ve a conèixer la nostra festa conegui també la nostra ciutat.
M’agradaria que s’endinsaren en els carrers del casc antic, que visitaren el Castell i el museu, que passejaren per l’Albereda i feren un glop a la font del Lleó, que provaren el nostre arròs al forn i l’almoixàvena, que prengueren una copa en la plaça del Mercat, situada als peus del campanar de la Seu, que conegueren la nostra cultura, que sàpiguen el perquè ens anomenen “socarrats” i, d’aquesta manera se n’adonaran de que Xàtiva és més que una ciutat. La calor passarà a un segon plànol i sols sentiran la calor en la que els rebran els seus ciutadans.
Ja sols em queda agrair a totes les persones que han fet possible el que jo estiga ací esta nit amb vostès. Agrair-li a ma mare la ajuda incondicional que m’ha mostrat en tot moment. Al meu marit la paciència i comprensió. A les meues dames el suport rebut. I als damos, que també volen figurar, la seua ajuda i assistència.
Per a finalitzar els llegiré un fragment d’un vers del poeta xativí Blai Bellver, on parla de la fira de Xàtiva. Amb aquest vers queda sintetitzat part del meu discurs i diu així:
La més gran fira del món
la més antiga quiçà,
doncs diuen que faraó
ja en ella un haca comprà,
Moltes gràcies per la seua assistència i estima mostrada. Espere que aquesta fira siga especial tan per a vostès com per a mi. Moltes gràcies de nou i molt bona nit.
