L’associació Dignitat Animal vol aprofitar per a explicar la història de Lucas, un gos abandonat pels seus amos, i fer una trucada d’ajuda.
Lucas és un encreuament de pastor belga que va ser abandonat fa dos anys perquè de xicotet era molt mico i menudet i de sobte es va fer molt gran. Des de llavors viu engabiat i no sap per què ja que ell és molt afectuós i li encanta jugar. Lucas solament vol saber el que és l’amor d’una família i cuidar-la para tota la seua vida. Per favor, dóna-li una oportunitat, adopta-li, que ell et donarà tot el seu afecte, no et penediràs, t’ho promet.
Aquesta és la carta de Lucas al seu antic amo, el dia que va complir dos anys sense ell:
Benvolgut amic:
Hui fa dos anys que em vas separar de tu, des de llavors gens ha sigut fàcil. Podria explicar-te totes les meues pors i totes les coses per les quals he hagut de passar, però no crec que gens d’açò t’acoste més a mi. La vida no m’ha tractat bé des d’aquell dia, fred, fam, pluja, dolor, però no físic, doncs aqueix ho he pogut suportar, sinó psicològic, que és el que cada dia m’és més difícil de portar i no sé si ho vaig a poder superar, tancat en una gàbia dia després de dia. El dur és saber que existeix una vida millor, que és possible, jo la vaig poder assaborir estant amb tu, però seguisc sense entendre què vaig fer, què et va poder molestar tant que et va fer allunyar-me de tu, deixar-me en el carrer, abandonar-me. Després d’açò i de passar per moltes penalitats, he acabat ací, tancat, alçant-me cada dia esperant que algú es pregunte per mi, passada pel meu costat i em veja, em vulga com una vegada la teua em vas voler, més de set-cents dies ací, set-centes postes de sol sense que ningú em vera. Fins a quan he d’esperar? No he complit ja la meua penitència? Quin va ser el meu error, créixer?
No li retrac a ningú la meua situació, ni tan sols a tu. Sé que si estic ací és perquè qui em va arreplegar no va poder trobar-me res millor, sé també que lluitarà per aconseguir-ho, per açò intente alçar-me cada matí amb esperança, encara que cada dia que passa em resulta més difícil. Ací som molts, alguns ja van nàixer en el carrer i no tiren gens de menys, s’han adaptat millor que jo a açò, no poden enyorar alguna cosa que no han conegut, i com jo, uns altres, en total centenars, compartim aquestes reixes i mirem entre elles, esperant que algun dia, encara que només siga un abans que tot acabe, algú vindrà, ens abraçarà i ens portar amb si, sé que aqueix algú ha d’estar ací, necessite creure-ho, de no ser així ja no tindria sentit seguir lluitant, perquè la vida ací no és vida, perquè un sostre no és una llar i perquè jo el que enyore no són unes parets, la qual cosa jo necessite és una família, necessite poder donar-li a algú tot l’afecte que porte anys guardant, necessite voler i ser estimat. Sé que algú ací fora em necessita, només que encara no sap on estic. Només dir-li a aqueixa persona que li espere.
Sense més m’acomiade de tu, Lucas, El teu fidel amic.
Lucas et necessita, si pots adoptar-li o pots ser casa d’acolliment per a ell, per favor, posa’t en contacte amb nosaltres, ell t’ho agrairà tota la seua vida.
Pots posar-te en contacte amb Dignitat Animal a través d’aquests correus electrònics: adopciones@dignitatanimal.es, jackiros@gmail.com o cridant als següents números de telèfon:
Jacob, 610 39 68 09, o Pedro, 630 52 03 54. Dóna-li una oportunitat a Lucas, no te’n penediràs.
