Es tracta de pintures rupestres esquemàtiques datades fa 8.000 anys, que s’han conservat en els abrics dels Castellets de Tavernes, en la muntanya de les Creus. És l’únic jaciment amb art rupestre del Neolític que es coneix entre la desembocadura del riu Serpis i el Xúquer.
L’Ajuntament de Tavernes ha fet este matí un acte de presentació de les troballes realitzades en la zona coneguda com els Castellets, en la muntanya de les Creus.
Ha estat en una roda de premsa a la qual han assistit l’alcalde, Jordi Juan, el secretari autonòmic de Cultura i Esports, Albert Girona, el regidor de Turisme, Josep Llàcer, i l’arqueòloga, Virginia Barciela.
La troballa és significativa, tal com han explicat, “per ser la primera a documentar-se en pintures rupestres d’este tipus en el municipi i en tota la vall, una vall que concentra una gran quantitat d’elements patrimonials, com la cova del Bolomor i el monestir de Santa Maria de la Valldigna”, ha dit Virginia Barciela.
En este context de riquesa patrimonial es troben les pintures rupestres que són del Neolític, datades fa 8.000 anys, quan arriben les primeres poblacions d’agricultors i ramaders a la zona de l’est peninsular. Com a mostra tenim els primers objectes ceràmics, la nova cultura i l’espiritualitat d’aquells que vivien a les nostres terres, que es reflecteix en l’art rupestre esquemàtic.
El conjunt modest de pintures que s’han descobert presenten uns gravats prehistòrics esquemàtics, d’uns 10 centímetres, amb característiques que ens indiquen que són figures humanes que es resolen amb pocs traços.
“És quasi un miracle que s’hagen conservat. Troballes com esta ens serveixen per a reivindicar les faenes de camp. En esta era de la tecnologia no podem oblidar l’origen del nostre treball, que radica en eixes prospeccions, ja que ens permeten troballes d’este tipus i continuar la investigació”, ha assenyalat Virginia Barciela.
“Espere que amb esta troballa la Valldigna passarà a ser de nou un símbol per a conèixer esta història antiga, i és possible assolir este objectiu si hi creiem no només els professionals sinó també ajuntaments com este que ha apostat per la investigació, la cultura i el coneixement”, ha indicat Virginia Barciela.
Jordi Juan ha assenyalat que la Valldigna és un territori especial, que té alguna cosa que ha fet que històricament diferents pobladors hagen estat ací en algun moment. Hem d’estar molt orgullosos de la Valldigna i de Tavernes. La Valldigna és un corredor natural importantíssim que comunica el litoral valencià amb l’interior del país i això es reflecteix en tot el que ha anat trobant-se. L’Ajuntament continuarà potenciant i donant valor a este ric patrimoni que tenim i que donarem a conèixer.
Un dels compromisos més importants de l’Ajuntament és recuperar els espais naturals i el patrimoni cultural per a convertir-los en un atractiu turístic, com el projecte de la torre de guaita, els ullals, la Ruta dels Sentits, el Molí del Pla o l’ermita de Sant Llorenç de l’Alcudiola, ha comentat Josep Llàcer en la seua intervenció.
El secretari autonòmic, Albert Girona, ha felicitat tothom pel descobriment i ha començat reivindicant la Valldigna com a un lloc privilegiat per a viure. A més, ha remarcat que ”ara ens pertoca conservar, mantindré i si pot ser restaurar, posar en valor eixe patrimoni tan important, i que les generacions puguen disfrutar-lo. Eixa obligació la tenim els ajuntaments i també la Generalitat, des d’on continuarem treballant”.
El jaciment és el 220 de la província de València que servirà per a completar el mapa de l’art esquemàtic del Neolític.
