L’empresa denunciant va esgrimir sobrecostos en la reparcel·lació
Una fallada judicial ha detectat “identificació” i “connivència” entre l’anterior govern de l’Ajuntament de Riba-roja, encapçalat pel Partit Popular, i l’agent urbanitzador del programa d’actuació de Porxinos (PAI), Litoral de l’Est, l’empresa que va constituir el València per construir 2.800 xalets, una ciutat esportiva i un camp de futbol després de la reclassificació d’1’6 milions de metres quadrats.
L’acte del jutjat nombre 2 del contenciós administratiu del Tribunal Superior de Justícia valencià assenyala que l’Ajuntament de Riba-roja governat per l’ex alcalde Francisco Tarazona, del PP, i l’empresa promotora del PAI van actuar amb una total “identificació” fins al punt que els magistrats recorden que en les causes judicials el consistori al·ludeix al promotor “com el meu mandante” i es refereix a l’Ajuntament en tercera persona. “Com ja ha posat en relleu la representació municipal en l’escrit de contestació a la demanda”, afirma el dictamen del jutge.
La sentència on es recull la connivència entre ambdues parts, Ajuntament i promotor urbanístic, ha sorgit arran del litigi que va iniciar l’empresa Servihabitat XXI en contra de l’Ajuntament de Riba-roja per l’aprovació del projecte de reparcel·lació dels 1’2 milions de metres sobre els quals s’assentava el fracassat programa urbanístic de Porxinos -anul·lat mitjançant fallada del Suprem- i en els quals la mercantil demandant era propietària de diversos terrenys.
La part demandant va començar el litigi judicial en entendre que l’agent urbanitzador no havia de repercutir entre els propietaris de terrenys en el PAI de Porxinos el valor del sòl no urbanitzable que va donar a l’ajuntament com a compensació per l’aprovació de l’homologació i el pla parcial del citat programa en entendre que la cessió era voluntària i no per obligació legal.
A més, la recurrent al·ludia que en comprar els terrenys a una altra empresa se citava explícitament que no abonaria quantitat econòmica alguna per millores complementàries o compensatòries. També denunciava que no s’havia aplicat un coeficient de ponderació entre el sòl no urbanitzable protegit que s’ha de cedir i l’urbanitzable al que s’adscriu. Un altre dels arguments esgrimia la nul·litat del projecte de reparcel·lació en establir coeficients correctors d’usos i tipologies edificatorias que no estaven fixats en el pla parcial, a més de criteris de reparcel·lació “merament subjectius”, costos econòmics superiors als inicialment previstos, l’adjudicació de terrenys irregulars o la falta d’un criteri homogeni per pagar a l’urbanitzador en metàl·lic o en terrenys, entre altres motius.
Els magistrats defensen el procés administratiu de la reparcel·lació al no trobar error en el càlcul dels coeficients correctors, recorden que la mercantil no va impugnar el programa d’actuació integrada sobre el pagament en terrenys per compensar la cessió de sòl a l’ajuntament i nega favoritisme o tracte de favor sobre l’adjudicació dels terrenys en la reparcel·lació. Finalment, neguen l’absència de criteris per fixar el valor unitari de la indemnització compensatòria per diferències d’adjudicació.
L’executiu local ha afegit, a més, que una sentència judicial “avala el que en el seu moment ja advertim quant a la connivència entre l’Ajuntament governat pel Partit Popular i l’agent urbanitzador en el disseny i la tramitació del pla urbanístic ja que el govern anterior va actuar més en defensa dels interessos privats de la citada mercantil en detriment del benefici general de tots els veïns”.
