És coneguda com la “Festa de la Mare de Deu d’Agost“, “Festa de les Alfàbegues” o “Festes d’Agost”.
“Les festes d’Agost” comencen al voltant del migdia del vint-i-dos d’agost de cada any, quan “Obreres” i “Majorals“, els protagonistes femenins i masculins de la Festa, respectivament, congregats en una cercavila, criden a la porta de les dones triades, i, entre besos, confeti, aplaudiments del públic que allí es congrega, traques, música i llàgrimes d’alegria es fa l’entrega de la “butlleta”, o papereta, l’ofrena del títol de “Obrera de la Mare de Deu d’Agost”. Aquest acte es realitza quatre vegades i amb un orde establit: primera i segona “obreres” fadrines i primera i segona casades. Estes quatre dones representaran durant tot l’any a Bétera, i seran les protagonistes de la pròxima “Festa dels Alfàbegues“.
Des de fa uns vint anys, els “majorals” de l’any següent també acudixen a estes cercaviles i a l’entrega de les “butlletes”, perquè els fa il·lusió conéixer les obreres que faran la festa amb ells l’any següent. Quan són triades les obreres, estos majorals les agafen del braç, continuant el camí amb música, confeti, i cada vegada més gent congregada, a fí d’observar aquest gran espectacle de sentiments, emocions i sorpreses. Generalment, la interessada, o la seua pròpia família, no sap que serà triada.
Quan una dona no accepta la “butlleta”, la festa es troba a falta d’obrera o d’obreres fins que es presenten voluntàries. Quan ja és segur que es va a fer la festa, un diumenge, les altres obreres, els majorals i la xaranga acudixen a sa casa, simulant l’acte d’entrega de la “butlleta”; d’aquesta manera, el poble queda satisfet perquè ja té les quatre obreres per a la festa.
Des de fa uns anys, quan la “butlleta” no és acceptada, les obreres i majorals tornen a casa del rector i confeccionen una altra, per a poder donar-la en el mateix matí. Després, per a celebrar-ho, mengen tots junts i inviten els membres de l’Ajuntament.
A les huit de la vesprada se celebra la provessó de despedida de la Mare de Déu i de Sant Roc. En ella, cada obrera fadrina, vestida amb el tratge de valenciana i la mantellina, i les obreres casades, amb el vestit de “clavariessa” amb teula i mantellina, porten davant a l’obrera de l’any següent, a manera de presentació al poble davant de la Mare de Déu; per la seua banda, els majorals, participen en la provessó abillats amb els seus vestits típics en què destaca un gran mocador brodat. A l’acabar la provessó el rector anomena a les obreres del següent any. La part religiosa de la festa finalitza amb un bes a la Mare de Déu. Tant els majorals com la corporació municipal, en un ritual molt emotiu, acompanyen les obreres a les seues cases, segons l’orde establit: primera fadrina, primera casada, segona fadrina i segona casada.
La xaranga va tocant pel carrer, els majorals amb els ciris encesos i, darrere, la corporació. A l’arribar a casa de cada obrera els majorals deixen els ciris encesos en el sòl, en orde i, al so de la música, passen un a un a despedir-se de l’obrera. Els últims majorals a passar són el tresorer, el secretari i el president. Així, amb llàgrimes, cambres i aplaudiments, es queda cada obrera en sa casa. Els majorals i la corporació acudixen a despedir el seu president, i els sentiments de pesar, alegria i cansament tornen a aflorar.
A les 23 hores comença un espectacle en el recinte de l’Albereda i, durant el descans, es fa la presentació, a tot el públic, de les obreres i majorals del següent any. A continuació esclata un castell de focs artificials i, a l’acabar l’espectacle, acaben les festes per a la gent del poble, excepte per a les obreres i els majorals que protagonitzaran les de l’any que ve. Estos passen l’any organitzant les pròximes festes, i decidint com i de que manera faran les millors festes perquè agraden a la gent. El fruit del seu esforç és administrar un pressupost que ix de la loteria, les targetes d’abonament als espectacles, alguna rifa, i el treball de dos mesos en el “barracó” dels majorals en l’Albereda.
Les obreres, des del dia vint-i-dos d’agost, representen a la dona de Bétera: les fadrines l’encant, la bellesa i l’esplendor de les xiques jóvens; les casades, a la dona madura, responsable, elegant i serena.
Les quatre són requerides per qualsevol institució o acte del poble, perquè, amb la seua presència, representen a Bétera.
El primer acte públic, institucionalitzat des de fa molts anys, és la participació de les obreres i els majorals en la cavalcada dels Reis Mags el dia cinc de gener.
El segon compromís amb el poble és el sopar de Sant Valentí. Les obreres, a les huit de la vesprada, són arreplegades pels majorals amb la xaranga i, després d’unes cercaviles, elles amb un vestit de nit llarg i els majorals amb tratge xaqueta, acudixen al sopar. Esta celebració comença amb la presentació de les obreres, admirades i aplaudides pels assistents. A continuació de sopar, comença el ball que obrin les protagonistes de la festa.
Després de la festa de Sant Valentí el treball comença a multiplicar-se.
Cap a finals de març o principis d’abril es planten les alfàbegues, i les obreres, amb els seus familiars i amics, són les encarregades de cuidar-les. Des de fa uns vint-i-cinc anys, la part més treballosa va a càrrec de l’Ajuntament, que dedica una persona per a criar-les.
Tant les obreres fadrines com les casades comencen a tractar amb el modista o modista per a preparar els vestits que lluiran en les festes, perquè seran les nostres reines i, com a tals, han d’anar adornades.
A l’arribar els mesos de juny o juliol, els familiars i amics de les obreres fadrines acudixen totes les nits a passar una estona d’amistat i “germanor”, i per a treballar, confeccionant els papers de seda per a, després, vestir les canyes que decoraran les alfàbegues el dia de l’ofrena.
Quan comença el mes d’agost comencen a fer-se realitat tots els somnis, tant per a les obreres com per als majorals.
El primer dissabte d’aquest mes, des de l’any 1970, se celebra un sopar de gala, i els majorals s’encarreguen dels preparatius; últimament es fa en la piscina del poliesportiu, però abans s’organitzava en algun xalet del poble o en el Club de Golf. En este sopar, on poden assistir set-centes o huit-centes persones, hi ha música, flors, llum, alegria i, sobretot, l’esplendor i l’elegància de les obreres, que són el punt de mira dels assistents. El ritual d’este sopar és semblant al del dia de Sant Valentí.
Dia 12 d’Agost, La Presentació
Després d’uns dies de descans arriba la nit màgica del dotze d’agost, la nit de la “Presentació”. Este acte es realitza des de, aproximadament, quaranta-huit anys.
L’acte comença quan les obreres i els majorals, elegantment vestits, van en cercavila, acompanyats per la banda de música, fins a arribar a l’Ajuntament, on són rebuts per les autoritats provincials i municipals. Després de les pertinents salutacions, els invitats de les obreres i majorals, de nou amb la banda de música, acudixen a la recepció que dóna l’Ajuntament amb motiu de la presentació o inauguració de les festes majors de cada any. Al finalitzar el vi d’honor, fent una cercavila, es dirigixen tots a l’Albereda, on es realitzen tots els actes de les festes. Amb tota solemnitat, i seguint el ritual, el presentador anomena a la primera “obrera” fadrina que, acompanyada de l’autoritat provincial i al so del pas-doble “Valencià” interpretat per la banda de música, puja a l’escenari. De la mateixa manera ho fa la segona “obrera” fadrina, que sol anar acompanyada pel Senyor Alcalde; a continuació, ho fa la primera obrera casada, acompanyada pel Regidor de Festes i, finalment, la segona obrera casada, acompanyada pel President dels “Majorals”. Amb paraules d’alabança i homenatge a la dona de Bétera, a la qual representen, se’ls fa entrega d’un pergamí i d’un ram de flors.
Tot seguit, el presentador anomena a cada un dels majorals, i al pujar a l’escenari, de forma individual, reben, de la mà d’una obrera, el pergamí amb el títol de majoral; el presentador diu una frase graciosa per a cadascú. L’últim a pujar és el president, que sempre té unes paraules d’agraïment al poble per la seua col·laboració, alhora que ens desitja unes bones festes. Les quatre obreres romans, junt amb els seus acompanyants, en un majestuós escenari, per a poder ser admirades per tots. El mantenidor, amb el seu pregó de festa, homenatja les obreres, als majorals i a les alfàbegues. D’aquesta manera finalitza l’acte de la presentació. Després d’un xicotet descans s’oferix un espectacle, patrocinat per l’Ajuntament, per a tot el poble.
Dies 13 i 14 d’Agost, Actuacions musicals en l’Albereda
Els dies 13 i 14 hi ha actuacions musicals, a la nit, en l’Albereda. Estos actes són inaugurats per les obreres i els majorals.
També té especial rellevància el sorteig i ornamentació de les alfàbegues. Cap a les cinc de la vesprada del dia 14 les plantes es dividixen en dos grups, el més igualats possibles, i, per sorteig, a cada obrera li correspon una fila. A continuació, els familiars, amics i veïns acudixen a l’hort de les alfàbegues per a deixar-les “vestides” i adornades amb flors.
Dia 15 d’Agost, El dia de “Mare de Deu”
Així arriba el dia més gran, el 15 d’agost, el dia de la Mare de Deu, en el qual ella és el motiu de l’ofrena. Després d’una sorollosa despertada, per a anunciar la festa, cap a les nou del matí, els majorals amb la corporació municipal i la banda de música ixen de l’Ajuntament i, amb el ritual que establix la tradició, arreplegaran a les obreres fadrines per a dirigir-se a l’hort de les alfàbegues, des d’on eixirà l’ofrena cap a l’església.
Inicia la desfilada la clàssica parella del tabal i la “dolçaina”; a continuació, una a una, van eixint totes les alfàbegues per orde d’altura, de menor a major. Per al transport d’estes belles i majestuoses plantes, d’aroma inconfusible i d’intens perfum s’han d’utilitzar una espècie de camines, on els testos es col·loquen al centre i així els jóvens, invitats per l’obrera, transporten les alfàbegues de l’ofrena. La desfilada té dos parts: la primera comença amb les alfàbegues xicotetes i finalitza amb les grans, amb una banda de música darrere; la segona part, idèntica a la primera, també finalitza amb una altra banda de música. Les obreres apareixen davant de l’última planta de cada part, acompanyades del ” sombrillero” i amb el vestit de gala de valenciana, radiants i dignes de representar a València en qualsevol lloc. Com una reina, darrere d’ella va la cort, els seus familiars barons més pròxims, la mitat de la corporació municipal, l’alfàbega més gran que li ha correspost per sorteig i la banda de música tancant la primera part de l’ofrena. La segona part és idèntica a la primera. A pesar que la distància de l’hort de les alfàbegues fins a l’església és d’uns mil metres, l’acte dura més de tres hores, perquè, com tots els actes semblants, l’ofrena també té el seu ritual. L’obrera, oferint-se contínuament a la complaença del públic que li demana “la volteta i el peuet”, sempre amb el somriure en els llavis, accepten posar amb qualsevol persona que desitge immortalitzar-se en una fotografia amb elles. Hi ha també qui els demana veure de prop l’artística ombrel·la brodada a mà, i que porta de la mà el sombrillero per a protegir-la del sol.
Tradicionalment, la missió de les dos clavariesas casades és la d’acompanyar, custodiar i guiar, amb el símbol de protecció, a les dos obreres fadrines. De fet, cada obrera casada forma parella amb una fadrina i l’acompanya sempre, excepte en l’ofrena de les alfàbegues, en la que el recorregut només ho fan les dos obreres fadrines fins a la porta de l’església, on les dos casades, amb distinció, elegància i serena bellesa, vestides de clavariesas, amb teula i mantellina, s’encarreguen de rebre les fadrines, i de posar-los la mantellina blanca per a entrar, a continuació, al temple amb elles. Les quatre juntes oferixen a la Mare de Déu les alfàbegues, a la qual cosa seguix una missa solemne. Finalitzada esta, cada obrera es va a menjar amb els seus invitats.
Les obreres van vestides amb el tratje regional valencià realitzat expressament per a este acte, que manté les característiques i la riquesa dels antics artesans. El davantal i la mantellina també són verdaderes creacions artístiques, tant pels brodats com per l’ornamentació, en consonància amb el vestit, el pentinat i les joies.
A les huit de la vesprada comença la provessó, també molt especial, a la qual des de l’any 1972, ix la imatge de “Sant Roc” acompanyant a la de la Mare de Deu, els clavaris i les clavariesas, les quatre obreres, vestides de clavariesas i els majorals, amb tratje xaqueta. És costum que a la provessó només vagen els invitats de les obreres i totes les dones de Bétera que hagen sigut obreres. Els altres veïns del poble acudixen als seus carrers per a veure passar. Una vegada acaba la provessó els Majorals ixen ràpidament del temple, es canvien de roba i procedixen a realitzar el llançament dels “coets de luxe“, en la Placeta del Sol, en honor a la Mare de Déu. A les dotze de la nit començava la “Nit d’Albades” que, des de fa poc, s’ha traslladat a la nit anterior. A l’una de la matinada es dispara la cordà, seguida d’una coetà que dura tota la nit pels carrers del poble.
Dia 16 d’Agost, “Sant Roc”
El dia 16, Sant Roc, és festa local. Els clavaris i clavariesas d’este sant celebren una missa a què inviten les obreres i majorals. Tot seguit comença el “Retaule”.
Dies 17 a 22 d’Agost
Tots els dies de festa, fins al dia 22, s’organitzen actes, misses i cercaviles, des del matí fins a la nit.
