La malaltia celíaca és una intolerància permanent al gluten, i la malaltia crònica intestinal més freqüent a l’Estat espanyol. El gluten és una proteïna que es troba en el blat, ordi, sègol, espelta, kamut, triticale i possiblement civada.

La ingesta de gluten produeix una atròfia de les vellositats de l’intestí que comporta una mala absorció dels nutrients (proteïna, greixos, hidrats de carboni, sals minerals i vitamines).

L’únic tractament és portar una alimentació exempta de gluten durant tota la vida, d’aquesta manera s’aconsegueix la normalització clínica i funcional de la malaltia.

Gràcies a l’esforç de molts professionals de la medicina, de les associacions de malalts celíacs i de la pròpia FACE s’està aconseguint que aquesta malaltia siga més coneguda i es diagnostique millor. S’estima que una de cada cent persones és celíaca. Per això més de 4.000 persones són diagnosticades anualment a l’Estat espanyol. Tot i així, s’estima que aproximadament el 90% dels celíacs espanyols desconeix que pateix la malaltia.

La dieta sense gluten s’aconsegueix mitjançant el consum de productes naturals com carn, peix, fruites, verdures, llet, i productes especials aptes per a celíacs elaborats a partir de farines de blat de moro o arròs (pasta, pa, galetes, dolços, pa de pessic …). S’han d’evitar, en principi, aquells productes manufacturats o manipulats per la indústria en què no es tingui una total garantia de la seva composició o de la seva forma d’elaboració.

Afortunadament comptem a Espanya amb una indústria pionera mundial en la fabricació de productes especials segurs per als celíacs i diversos centenars d’empreses compromeses en l’elaboració d’aliments sense gluten. Tot i així, el 80% dels productes elaborats que trobem a les prestatgeries dels supermercats no són aptes o no ofereixen garanties de seguretat per als celíacs. El celíac necessita etiquetats clars.

El seguiment d’una dieta sense gluten suposa un sobrecost de 1.587,98 euros en la cistella de la compra. A dia d’avui només a Castella-la Manxa i Navarra hi ha ajudes econòmiques per poder afrontar aquest sobrecost. Cal buscar una fórmula perquè tots els celíacs reben un ajut econòmic per igual, com ja es fa en diferents països d’Europa. Cal que es reconeguen els drets sanitaris del celíac.

En tractar-se d’una alimentació especial, la vida social del celíac es troba restringida a uns pocs locals de restauració que ofereixen menú apte per a celíacs.

Tot i que, gràcies a la tasca de FACE i de les Associacions de celíacs, cada vegada hi ha més hotels i restaurants que coneixen com elaborar menús sense gluten i on el celíac pot sentir-se tranquil, encara el menjar fora de casa segueix sent un gran problema i una font d’ansietat per a molts celíacs. El celíac se sent discriminat en la societat actual.

El propassat 27 de maig va ser el DIA NACIONAL DEL CELÍAC i a Almoradí volem, d’una banda, REIVINDICAR la plena integració del celíac en la societat i, per l’altre, AGRAIR a tots els professionals de la sanitat, indústria alimentària, hostaleria i diferents administracions, que amb la seua sensibilitat i dedicació han col·laborat amb nosaltres en fer la vida del celíac més fàcil.

El treball del col·lectiu celíac i la col·laboració amb els diferents professionals ha fet que la vida normalitzada del celíac siga més accessible.

Comparteix

Icona de pantalla completa