El Pla de Participació Pública de l’Estudi de Paisatge inclou una enquesta i diverses reunions informatives dirigides a la ciutadania i als districtes, a agents socials rellevants, a diversos consells locals i als grups polítics municipals
L’Estudi de Paisatge identifica 59 unitats de paisatge i 94 recursos paisatgístics que poden ser valorats pels ciutadans a través de dues plantilles que estan disponibles a la web municipal i en la regidoria d’urbanisme, podent-se proposar i valorar noves unitats i nous recursos
El vicealcalde i regidor d’Urbanisme, Miguel Ángel Pavón, ha convocat a la ciutadania interessada a una reunió informativa dimarts que ve 8 de novembre, Nota Premsa Ajuntament Alacant. Reunió informativa Estudio Paisatge oberta a la ciutadania, a les 19 hores en el saló d’actes del MACA, sobre l’Estudi de Paisatge que completa el Catàleg de Proteccions d’Alacant. Es tracta d’una reunió que forma part del Pla de Participació Pública de l’Estudi de Paisatge, un pla que, apunta el vicealcalde, “va a permetre incorporar l’opinió del públic a la valoració del paisatge del municipi”.
El Pla de Participació Pública es basa, d’una banda, en l’emplenament d’una enquesta a través de dues plantilles de valoracions, una plantilla per valorar les 59 unitats de paisatge que l’Estudi de Paisatge identifica i una altra plantilla per valorar els 94 recursos paisatgístics que l’Estudi individualitza, podent-se proposar i valorar noves unitats i nous recursos. Ambdues plantilles de valoracions estan disponibles a la web municipal – en l’apartat “Documentació Participació Pública” que figura en http://www.alicante.es/es/noticias/estudio-paisaje-del-catalogo-protecciones – i en les dependències de la Regidoria d’Urbanisme perquè qualsevol ciutadà pugui emplenar-les.
L’altra “pota” del Pla de Participació Pública és la convocatòria, durant la segona quinzena d’octubre i tot el mes de novembre, de diferents reunions informatives obertes a la ciutadania i als cinc districtes de la ciutat, al consell social i als consells locals de sostenibilitat i cultura, als grups polítics municipals i a diferents agents socials rellevants en els àmbits tècnic (col·legis professionals i departaments universitaris), ambiental (grups ecologistes, naturalistes i senderistes) i empresarial (col·lectius empresarials com FACPYME o PROVIA o diferents entitats de conservació de polígons industrials de la ciutat).
Durant aquestes reunions es repartiran als assistents les dues plantilles que permetrà recollir valoracions, aportacions i suggeriments sobre el paisatge del municipi que seran tingudes en compte en el document final.
L’Estudi de Paisatge que completa la versió preliminar del Catàleg de Proteccions d’Alacant es troba en exposició pública des del passat 11 d’octubre fins a mitjan proper mes de desembre – 45 dies hàbils -, després de la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana del corresponent anunci d’informació pública, signat per Miguel Ángel Pavón.
Es tracta d’un document que permet seguir avançant en la protecció del patrimoni natural, cultural i paisatgístic de la ciutat i, igual que la resta de documents que formen part del Catàleg de Proteccions, s’incorporarà al nou Pla General. L’estudi, elaborat per l’empresa Cota Ambiental, identifica 59 unitats de paisatge locals que inclouen paisatges urbans, naturals i agraris, des del dels diferents barris i partides rurals fins al dels aiguamolls, serres i espais costaners de la ciutat, passant pel paisatge de l’àmbit portuari, el dels polígons industrials o el de zones d’horta històrica en La Condomina o El Palamó.
També s’individualitzen 94 recursos paisatgístics, 70 d’interès cultural patrimonial com les torres de l’Horta, l’Esplanada, el Parc de Canalejas, la Plaça de Gabriel Miró, el Panteó de Quijano, el Convent de Santa Faç, els dos castells de la ciutat, el Teatre Principal o les estacions ferroviàries de Madrid, Benalúa i La Marina, i 24 d’interès ambiental que inclouen aiguamolls com les Llacunes de Rabassa i el Saladar d’Aigua Amarga, muntanyes i serres com el Benacantil, la Serra de Fontcalent o la Serra Grossa, espais litorals com el Cap de l’Horta i l’illa de Tabarca i llits públics com el barranc d’Aigua Amarga o el riu Monnegre.
El nou document revisa, modifica i adapta a la Llei d’Ordenació del Territori, Urbanisme i Paisatge (LOTUP) l’estudi de paisatge que es va incloure en el document inicial estratègic del catàleg de proteccions que es va remetre a l’òrgan ambiental autonòmic per a l’emissió del document d’abast. Una revisió amb la qual la Regidoria d’Urbanisme dóna compliment als requeriments de l’informe que al maig d’aquest any va remetre el Servei d’Infraestructura Verda i Paisatge de la Conselleria de Vertebració del Territori en relació a l’estudi de paisatge inclòs en el document inicial estratègic del catàleg.
L’estudi ha redefinit el seu àmbit més enllà dels límits del terme municipal a fi de tenir en compte les unitats de paisatge supramunicipals (comarcals, regionals) sobre la base de consideracions paisatgistes, visuals i territorials, redelimitándose les unitats de paisatge i completant-se els recursos paisatgístics, revisant-se la metodologia de l’anàlisi visual i establint-se objectius de qualitat paisatgística segons el que es disposa en la LOTUP, a més de proposar-se normes d’integració paisatgística que estableixen criteris que permeten preservar el valor paisatgístic de cada unitat o recurs paisatgístic.
