El regidor de Cultura, Daniel Simón, el de Presidència, Natxo Bellido, i Nicolás Jiménez, de FAGA, avancen el calendari d’actes que inclou una moció en el Ple i una placa
La “Presó general de gitanos” va començar la nit del 30 de juliol de 1749. Uns 260 nens i adults van ser reclosos al castell de Santa Bàrbara, on ara es col·locarà una placa que quedarà de forma permanent.
L’Ajuntament d’Alacant prepara un homenatge a les víctimes de “La Gran batuda” o “Presó general de gitanos” desplegada al Segle XVIII a Espanya, segons han declarat avui els regidors de Cultura, Daniel Simón, i de Presidència, Natxo Bellido.
Els dos edils han comparegut en roda de premsa, al costat de Nicolás Jiménez, de la Federació Autonòmica d’Associacions Gitanes de la Comunitat Valenciana (FAGA), per anunciar que la Corporació -tant govern local com a oposició- va a presentar una moció sobre aquest assumpte en el Ple de demà dijous. El divendres 29, a les 11,30 hores, es descobrirà una placa al castell de Santa Bàrbara en record de les víctimes d’aquesta operació i en homenatge al poblo gitano. A la tarda, el doctor en Història Manuel Martínez, autor del llibre «Els gitanos i les gitanes d’Espanya a mitjan segle XVIII. El fracàs d’un projecte de “extermini” (1748-1765)» donarà una conferència sobre la matèria a l’auditori del museu MACA. A les 18,30 hores.
Els dos portaveus municipals han incidit que “La Gran batuda” contra els gitanos és una pàgina poc coneguda de la Història. Protagonitzada pel Marquès de l’Ancorada, sota l’empara del rei Fernando VI, les detencions dels gitanos van donar començament la nit del 30 de juliol de 1749 en tot el país. Van ser capturades entre 9.000 i 12.000 persones. El castell de Santa Bàrbara va ser utilitzat com a centre de reclusió temporal de 261 d’ells -homes i nens majors de set anys-, des d’on se’ls trasllado a l’arsenal de Cartagena per a la realització de treballs en la construcció de vaixells, segons la informació difosa en la roda de premsa.
Daniel Simón ha explicat que la “Gran batuda” és un episodi tràgic de la nostra història, que els homes van ser tancats en la fortalesa de Santa Bàrbara i les dones al castell de Denia i que el succés ha d’incloure’s en el procés de recuperació de la Memòria Històrica, igual que els esdeveniments de la II República o els moviments liberals del S. XIX.
Simón ha afegit que cal conèixer la història per no repetir els errors i que es col·locarà de forma permanent una placa al castell de Santa Bàrbara que recordi aquest fet històric. El regidor ha explicat que en la línia empresa perquè el castell i el conjunt defensiu d’Alacant sigui reconegut com a Patrimoni de la Humanitat s’han retirat de la fortalesa el mercat ambulant que venia productes Made in Xina i les escultures que representaven a un soldat moro i un altre cristià, que no reflecteixen l’esdevenir històric del fortí.
Nicolás Jiménez ha apuntat que en relació amb la Gran batuda “hi ha una injustícia que reparar” i que tant “la monarquia, com l’església i les corts encara no han demanat perdó” a aquestes víctimes, integrants del poble gitano.
La “Gran batuda” va suposar el deteniment d’entre 9.000 i 12.000 persones de totes les edats. Anys després, gairebé 4000 seguien detingudes, quan Carlos III els va concedir l’indult en 1763.
